El bloc d'Ernest Benach

Els Maquis catalans es merexien un homenatge públic i avui, en certa manera, s’ha fet justícia amb una causa oblidada. Avui s’ha inaugurat a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona una jornada titulada “Els maquis, una perspectiva des de la memòria històrica” un intent de donar a conèixer un dels col·lectius, el dels guerrillers, els últims soldats de l’exèrcit republicà, injustament oblidats i silenciats per la transició, primer, i després per la mateixa democràcia. Aquestes jornades s’inscriuen en el que s’anomena la recuperació de la memòria històrica, però que també en podem dir “la recuperació de la dignitat d’aquest país”.

La Dictadura va manipular la imatge dels maquis, va torturar, va assassinar, i va imposar silencis, perquè no només reprimia físicament les persones, intentava reprimir voluntats i assassinar uns valors, els del republicanisme, i fins i tot la identitat d’una nació, en el cas de Catalunya. I davant això, la transició democràtica, va ser dolorosament injusta i la pròpia democràcia, durant molts anys ho ha continuat sent.

A l’imaginari popular d’una part de la població sobreviuen els noms dels Quico Sabater, Ramon Vila, Faceries o Marcel·lí Massana. Són només uns pocs noms, però a ells hi va lligat el record de totes les persones que van ser torturades i assassinades per lluitar contra el franquisme acabada la guerra. En aquells anys, milers de persones van arriscar vida, i milers la van perdre, per defensar la llibertat i la dignitat.

A França, els resistents contra el nazisme són herois nacionals. A Catalunya, els maquis, els resistents contra el franquisme, molts dels quals havien lluitat en la resistència francesa, d’on ve el sobrenom, només han escapat aïlladament de l’oblit per a ser tractats com a bandolers o com a guerrillers romàntics entossudits a negar la realitat. Molts d’ells van ser herois a França i salvaren moltes vides de persones als que ajudaren a passar la frontera fugint del franquisme.

La realitat injustament oblidada és que lluitaren per la llibertat, lluitaren per intentar aconseguir a Catalunya el que havien ajudat a aconseguir al país veí. I per això van sabotejar els que havien ocupat el seu país, van arriscar-se a difondre textos i missatges de revolta i esperança.

Mereixen ocupar sempre un lloc en la memòria col·lectiva de la nostra nació, mereixen el nostre reconeixement. El mereixen ells, i nosaltres necessitem tenir-lo present, per la nostra pròpia dignitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!