El bloc d'Ernest Benach

Divendres arriba a les pantalles dels cinemes la darrera pel·lícula del director català Ventura Pons. Forasters és l’adaptació per al cinema d’un magnífic text de Sergi Belbel. D’entrada, anar a veure una obra en què han col·laborat dos dels dramaturgs més importants del panorama artístic català ja era un bon auguri. I la pel·lícula no em va decebre gens ni mica. Sóc conscient que generarà diversitat d’opinions, i que és d’aquell cinema de forquilla i ganivet, com diu el mateix autor. Però jo m’ho vaig passar molt bé. I la pel·lícula és dura, molt dura.

El tema de fons retrata, de nou, el xoc cultural i les experiències d’integració d’altres cultures que han arribat progressivament a casa nostra. Per mitjà del retrat de  dues generacions d’una mateixa família, i amb l’actuació magnífica d’Anna Lizaran (quin gran paper, extraordinari!), es tracten temes tan importants com el fet de tenir una persona malalta a casa, com és la seva vida i com condiciona també la vida de tots els que l’envolten. És remarcable el paper dels actors sèniors, amb un Joan Pera desconegut al cinema però amb un ofici envejable, i també és molt destacable el paper dels actors i les actrius júniors. Ja fa dies que parlo d’aquesta generació d’actors que puja i que és molt i molt potent. Vull destacar també la magnífica música de Carles Cases.

Ahir, a l’estrena oficial, hi havia representants institucionals, hi havia actors i actrius, hi havia aquella bona gent que fa possible que el cinema català ens doni projectes tan interessants com aquest de Forasters.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!