TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
10 de setembre de 2013
Sense categoria
0 comentaris
Una imatge grotesca
Hauria d’estar escrivint unes paraules emocionades: avui, he conegut els i les alumnes de la meua nova escola: el CEIP Miguel Hernández de València. No cal dir que ha estat un dia intens: les cares somrients, la curiositat, el nerviosisme, les primeres preguntes… Malauradament però, la imatge que m’ha quedat gravada d’aquest primer dia d’escola és una de ben diferent; el negatiu de la il·lusió que desprenien els i les xiquetes en el seu retorn de les vacances. Veure el pati del col·legi replet de matolls i males herbes m’ha impactat: ha estat un espectacle vertaderament grotesc. Les herbes ja hi eren dilluns passat, quan vaig conèixer els mestres i les mestres de l’escola. Tanmateix, m’havien assegurat que les traurien abans de l’arribada dels i les alumnes. Òbviament, no ha estat així i, veure’ls jugar entre la brossa, aliens al humiliant simbolisme d’aquelles mates, m’ha fet sentir enuig, fàstic, vergonya.
És la viva imatge d’un lloc abandonat, oblidat, menystingut; és la viva imatge de l’escola pública valenciana: abandonada, oblidada i menystinguda pels dèspotes que ens governen des de fa més de vint anys. I, per si l’esguard no fora suficientment denigrant, al costat del Miguel Hernández s’hi poden veure dos centres educatius privats amb uns patis impecablement nets i una església cristiana d’última generació. Quina gran metàfora…
Són depredadors. Si no els fem fora, acabaran amb tot.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!