TocDeQueda

L’any 2011, després d’una llarga agonia, Rita Barberà va decidir de carregar-se la Mostra de València, un festival de cinema que havia nascut l’any 1980 amb l’encomiable propòsit de mostrar la diversitat i riquesa culturals dels països que envolten el mar Mediterrani. L’excusa que va argüir l’exalcaldessa de València -quina gran sonoritat té eixe prefix- fou la mateixa que utilitzaren per tractar de carregar-se tot allò públic: l’educació, la sanitat, la televisió valenciana… De nou, la crisi els servia de coartada per amagar la seua incompetència política i cultural: la Mostra de Cinema feia temps que estava sentenciada per l’afany de convertir-la en una joguina al servei dels polítics de torn. L’espectacle dantesc que va oferir Vicente González Lizondo -regidor de Cultura de l’Ajuntament de València- durant la presentació de la XII Mostra –1991- tractant de traduir les paraules de Catherine Deneuve -no n’encertà ni una!- i el fet que aquell mateix any el jurat considerés oportú de triar una pel·lícula de Isabel Pantoja –El dia que yo nací– per inaugurar el festival, són dos exemples ben significatius de la deriva tragicòmica que prenia la Mostra de València amb la dreta al govern de la ciutat. No cal dir que l’esperpent s’anà fent cada vegada més gran i la Mostra, poc a poc, va perdre el seu esperit mediterrani i, amb aquest, la seua raó de ser. Quin sentit té homenatjar Daryl Hannah, David Hasselhof o Jeremy Irons a un festival de cinema mediterrani? Això mateix van fer durant diverses edicions i les ximpleries milionàries i sense trellat continuaren fins que Rita, argüint motius econòmics, va considerar que ja no servia per a res…

Afortunadament però, l’any 2013, un grup de gent ben diversa va reviscolar l’esperit de la Mostra del Mediterrani amb el suport de la Universitat de València i d’altres entitats, tot organitzant unes jornades eclèctiques sota el nom de “Mostra Viva del Mediterrani”, on el cinema conviu amb la pintura, el teatre, la música, la gastronomia i la poesia. L’empenta i la il·lusió de molta gent feren possible el renadiu d’aquest projecte i l’any 2014 es va celebrar la segona edició. Enguany, un cop recobrades les institucions, la Mostra Viva del Mediterrani celebra la seua tercera edició i, avui mateix, s’inaugura al Palau de la Música. Un bon auguri de cara a consolidar i recuperar definitivament la Mostra del Mediterrani, un festival que, d’haver tingut continuïtat, podria haver convertit el cinema en “el pont de mar blava” que reclamava Lluís Llach; un pont d’imatges i d’històries que fomentés el respecte i la coneixença entre els països i les cultures del Mediterrani. Encara hi som a temps.

Així doncs, estem d’enhorabona! I, nosaltres, per partida doble perquè el dia 17 d’octubre a les 19hrs, la Mostra Viva del Mediterrani projectarà a l’Octubre-Centre de Cultura Contemporània la nostra pel·lícula infantil “Una nit al Museu de Titelles”. Hi esteu tots convidats!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!