TocDeQueda
Pensaments, anècdotes i paraules aproximades
Des que Mónica Oltra va aparèixer amb força a l’escena política valenciana de la mà de Coalició Compromís, l’he defensada sempre aferrissadament; de vegades, fins i tot, d’una manera visceral, sense fer cas de crítiques menors amb les quals hi estava d’acord. De fet, l’any 2011, just abans de les eleccions autonòmiques en les que Compromís va entrar per primera vegada a les Corts Valencianes, vaig escriure aquestes sentides i contundents paraules:
Quan demà passat m’acoste al col·legi electoral i diposite el meu vot a l’urna, no estaré votant ni BNV, ni Iniciativa, ni Els Verds. Ni tan sols Coalició Compromís. Estaré votant Mònica Oltra (…) Per això votaré Mònica Otra: perquè votaré la persona i no la coalició que representa. Perquè és, de lluny, l’únic polític que em crec quan parla. Perquè parla clar, sense les fastigoses ambigüitats dels socialistes. Perquè planta cara sense embuts als corruptes i als sicaris del PP. Perquè és l’única que ha defensat el Cabanyal de veritat, amb les seues paraules i amb el seu cos. Perquè sempre respon als feixistes del PP amb dignitat i amb la cara ben alta. Perquè defensa les causes que ningú no defensa. La votaré, sobretot, per això: pel seu coratge.
No cal dir que, cinc anys després, continue pensant el mateix de Mónica Oltra. Malgrat la meua admiració però, no puc estar-me de mostrar el meu frontal desacord amb ella envers un assumpte transcendental que, ara mateix, està posant en perill el projecte de Compromís. Parle de la gestió que la nostra líder està fent de l’hipotètic pacte electoral amb Podemos. És sabut de fa temps que Oltra aposta decididament per concórrer a les eleccions espanyoles amb una candidatura conjunta liderada per Compromís i Podemos que, a més a més, incloga d’altres forces polítiques i moviments ciutadans. Respecte i entenc el posicionament d’Oltra que, d’altra banda, fins fa ben poc, jo també compartia, per bé que amb molts condicionants. Tanmateix, amb independència de les opinions que puguen tenir Mónica Oltra, Joan Ribó, Enric Morera o qualsevol altre militant de la coalició, la decisió final d’un assumpte tan important com aquest hauria de recaure en el Consell General de Compromís i, en última instància, en totes i cadascuna de les persones que formem part de la coalició. Ras i curt. En la meua opinió, és del tot innacceptable que una qüestió tan decisiva, políticament i estratègica, no s’haja consultat d’una manera vinculant amb tota la militància. I, encara em sembla més greu que Mónica Oltra s’opose a aquesta consulta i que, fins i tot, contemple la possibilitat que IdPV -el seu partit- es sume pel seu compte a la candidatura de Podemos en cas que el Consell General de Compromís rebutge l’acord definitivament. Em sembla una actitud irresponsable i egoïsta envers tota la gent que aposta per aquest projecte polític. I ho dic des de l’estima i l’admiració.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A mi tambe em sembla una actitud irresponsable i egoïsta , egoïsta per que pense que el xoc de Monica es fer pinya en Podemos per si decas te alguna oportunitat de arribar a Ministra de algo en Espanya . Li aniria migor que anara pensant en la Independencia del Pais valencia y en tot cas arribara a Martir , aixis la historia diria Monica Oltra la martir per la Independencia y no la Ministra de Madrid per la gracia de Pablo.
Salut