Per camins i carreteres
bloc d' Antoni Rigol Ginebreda
Aquest matí a les 9:30 H han donat la sortida a la primera Duatló de muntanya de Viladecans. El dia era molt bo, la temperatura una mica freda però ha sortit el sol i l’ambient era agradable. Les pluges d’aquests dies han deixat el recorregut en bicicleta bastant enfangat, però pitjor hauria estat si hagués plogut avui.
Feia molt de temps que tenia ganes de córrer una duatló com aquesta i l’única que havia fet era la de Queralps Puigmal Núria, però d’això ja fa deu anys i aquella prova no tenia res a veure amb la d’avui.
Aquesta prova, constava de tres etapes, primer s’havien de fer cinc quilòmetres corrent, a continuació, quinze en bicicleta, i per acabar dos quilómetres i mig mes corrent.
En sortir a fer la primera etapa, de cinc quilómetres corrent, ha estat en lleugera baixada, però molt aviat ha canviat de sentit i de seguida ens hem trobat pujant muntanya amunt per una pista ample però bastant dreta. Aquí molta gent ha optat per caminar, la gent mes habituada a fer bicicleta i menys a córrer per muntanya, suposo. Jo, no he parat de córrer en tota la pujada encara que a un ritme lent i he avançat a força gent. Després ha vingut la baixada per una pista una mica mes dreta que la de pujada, que ens ha portat fins a la zona de boxes per agafar la bicicleta. Aquí ha començat la segona etapa de quinze quilómentres en bici, que com a l’etapa de córrer, la primera meitat era bàsicament de pujada i la segona de baixada. La pujada no ha estat gaire dura, les rampes no eren gaire fortes i sempre per pistes relativament amples. Aquí, m’hi he sentit cómode, tot i que la poca pràctica que faig de bicicleta i la gran diferència que hi ha amb córrer, fa que sovint no em sàpiga dosificar i temia anar massa ràpid. Quan ha arribat la baixada, ho he fet amb molta precaució, les rampes eren mes pronunciades i per la pluja d’aquests dies estaven molt relliscoses. El tram final, era per la llera de una riera que habitualment no porta aigua, però avui anava força plena, tots hem acabat amb els peus molls i les bromes dels participants queixant-se de que no era una Duatló, sinó una Triatló, ja que amb una mica mes d’aigua s’hauria de passar nedant. Quan hem deixat la bicicleta teníem de fer els dos quilòmetres i mig finals a peu, i la sensació era de tenir les cames encarcarades, però el circuit era amb pocs desnivells i s’ha passat aviat.
Al final, ho he fet amb 1:40:16 H i amb fang fins a les orelles. Una prova molt divertida i ganes de tornar-hi si l’any que ve fan la segona edició.
En sortir a fer la primera etapa, de cinc quilómetres corrent, ha estat en lleugera baixada, però molt aviat ha canviat de sentit i de seguida ens hem trobat pujant muntanya amunt per una pista ample però bastant dreta. Aquí molta gent ha optat per caminar, la gent mes habituada a fer bicicleta i menys a córrer per muntanya, suposo. Jo, no he parat de córrer en tota la pujada encara que a un ritme lent i he avançat a força gent. Després ha vingut la baixada per una pista una mica mes dreta que la de pujada, que ens ha portat fins a la zona de boxes per agafar la bicicleta. Aquí ha començat la segona etapa de quinze quilómentres en bici, que com a l’etapa de córrer, la primera meitat era bàsicament de pujada i la segona de baixada. La pujada no ha estat gaire dura, les rampes no eren gaire fortes i sempre per pistes relativament amples. Aquí, m’hi he sentit cómode, tot i que la poca pràctica que faig de bicicleta i la gran diferència que hi ha amb córrer, fa que sovint no em sàpiga dosificar i temia anar massa ràpid. Quan ha arribat la baixada, ho he fet amb molta precaució, les rampes eren mes pronunciades i per la pluja d’aquests dies estaven molt relliscoses. El tram final, era per la llera de una riera que habitualment no porta aigua, però avui anava força plena, tots hem acabat amb els peus molls i les bromes dels participants queixant-se de que no era una Duatló, sinó una Triatló, ja que amb una mica mes d’aigua s’hauria de passar nedant. Quan hem deixat la bicicleta teníem de fer els dos quilòmetres i mig finals a peu, i la sensació era de tenir les cames encarcarades, però el circuit era amb pocs desnivells i s’ha passat aviat.
Al final, ho he fet amb 1:40:16 H i amb fang fins a les orelles. Una prova molt divertida i ganes de tornar-hi si l’any que ve fan la segona edició.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per gaudir d’aquesta manera de la duatló amb el fang fins a les orelles. Veig que t’estàs posant cada cop més en forma!