Terra i llibertat
Autodeterminació - Països Catalans
CERCANT ALTERNATIVES AL CAPITALISME: L’ECONOMIA SOCIAL i SOLIDÀRIA
Aquest passat cap de setmana passat, 8, 9, 10 i 11 de setembre es celebrà a Barcelona unes jornades per impulsar el RIPESS a nivell Europeu, doncs aquesta organització és la Xarxa Intercontinental de Promoció de l’Economia Social i Solidària. Es tractava de començar a articular en l’espai europeu una estructura que impulsi i dinamitzi una de les possibles alternatives reals i concretes a l’organització de l’economia en base a la lògica i les relacions socials que el capitalisme imposa.
Perquè l’economia social i solidària són centenars i milers d’experiències reixides de crear ocupació real, concreta, en base a criteris d’ajuda mútua, solidaritat, coherència, respecte al medi ambient, justícia social, control de les desigualtats salarials i per tant socials, co-responsabilitat, i participació en la gestió de les empreses impulsades. Aquest sector agrupa a Europa a milers de treballadors/es, és doncs una realitat concreta que s’enforteix, i la trobada de Barcelona permetè avançar en aquesta articulació.
En Jordi Garcia Jané, un amic de fa temps, dinamitzador de l’antimilitarisme als Països Catalans, de l’objecció de consciència, i de la insubmissió, ara implicat activament en l’organització i estructuració de la XES (Xarxa de l’Economia Social a Catalunya), ens oferí una conferència en el marc de les jornades on va esbossar un marc possible i alternatiu del que podria ser un programa que permetés anar substituint la lògica capitalista en l’organització de les relacions humanes i socials.
L’amic JGJ apuntà que els propers 20 a 30 anys seran decissius per l’humanitat, la preguta és, què podem fer per anar a millor des de l’economia social i solidària?
En primer lloc, cal resistir l’embranzida de la crisi i sostenir les empreses i iniciatives empresarials i econòmiques, fer tot el possible per no acomiadar ningú (i aquesta ara per ara és una realitat, l’economia social i el cooperativisme són els que menys ocupació destrueixen) i això en un context difícil no només per una crisi (que ja no és crisi sinó canvi de model en el sistema) sinó perquè, en concret als Països Catalans, les polítiques no ens són favorables, ni a nivell fiscal, ni a nivell de normes, ni a nivell de drets laborals, ni tampoc a nivell de facilitar i impulsar el cooperativisme. Ara bé, amb resistir no hi ha prou, l’Economia social i solidària és també un moviment social, i ha de contribuir activament al canvi del capitalisme, un canvi per avançar cap a un sistema més just, democràtic, sostenible. Haurà d’implicar un canvi social, sí, però també personal, de cadascú/na en relació als valors, a les actituds,a les pautes de consum.. El canvi haurà de ser gradual, lent…La proposta de l’economia social i solidària és un embrió en la panxa del capitalisme, però és evident que cal un nou marc polític, cultural i ideològic. Calen reformes revolucionàries importants que toparan inevitablement amb l’stablishment.
“Nosaltres hem de construir propostes factibles de sistemes postcapitalistes, activant una transició a partir d’experiències concretes i pràctiques, sòlides, que facin confiar la gent en aquesta proposta de canvi”
Cal avançar cap a una mena d’ecodemocràcia cooperativa, i les seves bases conceptuals serien:
.- Satisfer les necessitats humanes per sobre del lucre, doncs l’economia és un mitjà i no una finalitat.
.- Les decissions econòmiques importants han de ser decidides per la major part de gent possible.
.- Les empreses i iniciatives ja existents en l’economia social i solidària inspiren: democràcia, sostenibilitat, responsabilitat social.
Cóm estructurar una economia social i solidària?:
.- Millorar la riquesa material de la majoria de les persones, tant en renda com en patrimoni. Cal fer un debat i acordar quin nivell de desigualtat estem disposats a acceptar? Quines diferències salarials són acceptables en la nova economia?
.- Redistribuir els treballs per absorvir l’atur, dels treballs remunerats o no.
.- Democratitzar les inversions i pressupostos.
.- Democratitzar les empreses, aquí caldrà diferenciar entre propietat de l’empresa i gestió d’aquesta. L’experiència de les empreses d’economia social i solidària poden aportar experiències i eines concretes per avançar en això.
.- Utilitat social i ecològica dels productes produïts; auditories i balanços socials que siguin obligatoris per a totes les emprese, i aquesta pràctica ja s’aplica al conjunt de les empreses que conformen el sector de la XES.
.- S’ha de substituir el PIB com indicador de la riquesa, avançar en un concepte més global que inclogui altres aspectes, els de sostenibilitat ecològica, per exemple.
.- Mercat, sí, és clar, però regulat, amb criteris socials i ecològics.
.- Serveis públics de qualitat i participatius, seguint l’exemple de les empreses d’economia social al Quebec.
.- La terra, el sòl, han de ser públics i municipals, i aquesta regulació tindria un impacte immediat envers l’especulació. Important en aquest sentit impulsar cooperatives d’habitatge.
.- El mercat financer cal que estigui controlat totalment, i introduir les pràctiques i el model de la Banca ètica i de les Cooperatives de finançament ètic, com el COOP57.
.- La moneda ha de tenir una funció pública, i han de ser els Estats qui creïn moneda, que aquesta sigui telemàtica també. Cal impulsar i enfortir els mercats locals i comarcals.
.- En aquest sentit cal empoderar i enfortir els territoris de proximitat, locals i comarcals.
.- El comerç internacional ha d’esdevenir secundari.
Segons en Jordi Garcia Jané, l’economia social i solidària no donarà resposta a tot, ni és l’alternativa, en majúscules, al capitalisme, per suposat que no, ara bé, pot aportar i molt a la substitució d’aquest sistema. La nostra proposta ha de combinar-se i conviure amb l’economia pública, amb l’economia empresarial i privada sobretot l’impulsada per les petites i mitjanes empreses, i ha de facilitar l’economia popular: treball domèstic, autoconsum, autònoms, empreses familiars.
“No ens podem quedar sent petits i bonics, cal implicar-se en un canvi més gran i global. O som part del problema, o som part de la solució, i nosaltres som part de la solució, i ho estem demostrant”
És evident que aquesta proposta i aquest programa global i general necessita un full de ruta, cóm arribem a assolir tot plegat?
És evident que cal que aquestes propostes siguin viabilitzades per organitzacions polítiques i moviments socials, i cal utilitzar tots els recursos a l’abast, des del municipalisme alternatiu, fins a les institucions de l’Estat, o d’un futur procés d’independència que accepti i vehiculi aquest programa. I en aquest sentit, les crisis que cada cop més augmenten d’intensitat i d’incidència, són marcs que ens permeten introduir propostes i canvis significatius.
Evidentment les nostres propostes seran atacades per l’stablishment, i cal recòrrer doncs a la desobediència civil, a accions i alternatives paral.leles. És important en un fase determinada d’aquest procés nacionalitzar i col.lectivitzar, però sobretot perquè cal garantir la llibertat, doncs l’actual fase de concentració de poder econòmic és polític, l’economia és política sempre, i aquesta concentració no afavoreix la llibertat, per tant cal avançar en posar límits a la concentració de riquesa, aquest és un tema necessari i clau.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si tot fos tan senzill no hi hauria milers d’economistes investigant el funcionament de l’economia, proposant models i malgrat això fallant estrepitosament. Tu tens en canvi una proposta alternativa superior? Quina base tangible hi aportes? Quina recerca al darrere? Quins models teòrics? Quins paràmetres sociològics, antropològics, geopolítics i formals consideres?