Del Sud
Crònica d'un llibre
Ja s’ha acabat. Després de vuit mesos de rodar per tots els Països Catalans, presentant Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas, ha arribat l’hora de penjar el cartell de “Tancat per vacances”. La presentació de L’Alqueria d’Asnar ha sigut l’acte que fa vint al voltant del llibre i el que ens ha servit per a cloure aquest apassionant tour, almenys, fins després de l’estiu. Ara, toca descansar i recuperar forces perquè, després de les vacances, hi tornarem.
La veritat és que la presentació de L’Alqueria, un poblet de la comarca del Comtat apegat a Muro d’Alcoi i a només uns deu o onze quilòmetres de la capital de l’Alcoià, gairebé se solapà amb les vacances. Hèctor, qui ja feia dies que s’hi trobava a Dénia gaudint de l’impressionant Montgó i de la remor de la mar alhora, arribà des del seu retir de la Marina, travessant una estreta i serpentejant carretera per la Vall de Gallinera; Antoni, en canvi, encara reclós pels carrers de València, s’aplegà a L’Alqueria d’Asnar per l’autovia (aquella que Feliu Ventura recorda a la gran cançó Alacant (per l’interior). Més còmode, sense dubte, però menys atractiu.
A més a més, els companys d’Obrint Pas no hi van poder vindre, ja que a l’endemà eixien disparats cap a Praga, a la República Txeca, per participar en un festival internacional de música. No obstant això, vam estar molt ben acompanyats: els amics d’Odi, amb qui ja vam coincidir a la festa del barri de Les Corts de Barcelona, ens feren costat. Fins i tot, l’Andreu, el dolçainer d’aquesta gran formació, fill de L’Alqueria, ens va fer de presentador de l’acte.
Així doncs, vam tindre l’oportunitat de diseccionar novament Del Sud davant uns trenta amics que, fent temps pel concert de la nit, decidiren apropar-se a la casa de la cultura La Fabriqueta, per sentir què teníem a dir. La presentació fou canònica: Hèctor començà parlant de com sorgí la idea del projecte, què preteníem contar i com vam posar el fil a l’agulla; Antoni rematà donant algunes explicacions sobre els temes que es tracten al llibre, les persones a qui hem entrevistat o per què vam triar Obrint Pas com a fil conductor per narrar la història recent del País Valencià, del sud dels Països Catalans.
Entre les idees que vam destacar, aprofitant la presència dels companys d’Odi, va estar el fet que Obrint Pas és només una part -destacada, això sí- d’un moviment que va molt més enllà: els músics en valencià. I més encara: tot un moviment cívic que lluita sense descans per la nostra terra, la nostra cultura i la nostra llengua. Així, destacàrem com tots som necessaris: la gent d’Escola Valenciana, de Salvem el Cabanyal, del col·lectiu Per l’Horta, els músics, els escriptors, els activistes de Maulets, Endavant i tota aquella gent que, dia a dia, treballa de manera admirable i sense cap ajuda pel país.
També vam parlar de com la gent d’Obrint Pas, sense canviar de llengua, de missatge i d’actitud, han aconseguit arribar ben lluny i poden ser un bon exemple per al nostre jovent. I, perquè sempre queda lloc per a fer una autocrítica constructiva, parlàrem de la necessitat de traslladar tot aquest moviment al camp polític, a veure si algun dia aconseguim llevar-nos de damunt a aquesta gent que ens governa i que es creu que el País Valencià és el circ on fer totes les seues pallassades.
Com ningú dels presents s’arrencà a fer preguntes -ai, les vergonyetes!-, els dos autors vam parlar més de l’habitual. Esperem que la gent no s’avorrira!. Després de signar uns quants llibres, vam deixar L’Alqueria d’Asnar amb molt bon gust de boca i començàrem a gaudir del merescut descans… uns, tornant a Dénia per fer-se un soparot abans d’enfilar cap a Itàlia; els altres, passant per Alcoi a fer un mos en l’animada plaça de Dins abans de tornar a València. I és que… hi haurà alguna cosa millor que les nostres nits d’estiu?
PD. El fet que les presentacions paren fins al mes d’octubre no vol dir que aquest bloc no estiga actiu. Com ens diuen per ací, sempre hem d’estar fent alguna cosa o, si no, ens avorrim. Ens veiem en aquesta trinxera!
(A la imatge, Antoni i Hèctor, durant la presentació a La Fabriqueta de L’Alqueria d’Asnar, i les primeres files de públic)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Em vaig pedre la presentació del llibre a l’Alqueia (sóc de Muro) perque va començar un poc més tard del previst i tenia un compromís…Aixó si, d’allí no me’n vaig anar sense el llibre signat! jejeje (Em feia vergonya demanar-vos-ho, però un espentonet de Xelo, la mare d’Andreu, va acabar la feia.)
És un llibre boníssim! M’està agradant molt, no m’esperava tant, la veritat!
Ja l’estic acabant fins i tot, m’ha engantxat com una llapassa!
Moltes gràcies, de veres!
Seguiu així, fent país!!
Un beset ben fort des de Muro
aRiAnNe*
😉