Del Sud

Vam arribar a Alcàsser ben d’hora, mentre els companys de Maulets acabaven de donar els darrers retocs al centre social autogestionat El Montó per a la intensa jornada que es preparava al carrer Silla. Allà estaven Josep, l’artífex de la nostra presència a aquest poblet de l’Horta Sud que, per raons familiars, estimem d’una forma especial; també hi eren altres companys com Andrés, Mariola, Pau, Tamara, Alba o la Nina, qui per un dia deixà el seu lloc a la barra del Terra, el bar del rotllo de Benimaclet, per posar-se a la feina al Montó.

Mentre a la plaça principal d’Alcàsser ens contraprogramaven amb balls de saló, resulta emocionant veure a un grapat de joves organitzant tot un sarau sense quasi ajudes, només amb l’espenta d’un esperit inesgotable i la força que dóna treballar per allò que creus de veritat. En un tres i no res, una pancarta que anunciava les festes populars i alternatives d’Alcàsser creuava el carrer Silla de banda a banda, un petit i improvisat escenari esperava ja la presència de Miquel Gil i Dani Miquel i un munt de cadires miraven cap a la taula on havíem de fer l’enèsima presentació de Del Sud. El País Valencià al ritme dels Obrint Pas.

En aquesta ocasió, no vam poder tindre amb nosaltres a cap membre del grup, perquè eren a Mallorca fent botar tota l’illa junt a uns altres cracks, els xicons d’Antònia Font. No obstant això, vam poder gaudir d’un convidat d’autèntic luxe: Miquel Gil. El cantautor de Catarroja ens va fer costat en la presentació alcassera, tal com ja va fer al seu poble, en un dels primers actes sobre Del Sud.

(Continua llegint la crònica de la presentació a la República Alcassera, com dirien els nostres companys d’Sva-ters).

Amb un poquet de retard, com ja és habitual, començàrem un acte que ens feia especial il·lusió. Havíem promés no fer més presentacions fins el mes d’octubre, quan tornarem a la carretera per anar cap a Lleida o Alacant (ja ho anunciarem més endavant, no patiu!), però al nostre Josep no li podíem dir que no. Així doncs, envoltat d’uns trenta amics, començàrem a explicar què és això de Del Sud.

Com acostuma a passar, cada presentació és un món i acabem centrant-nos en un tema concret. A vegades, ha sigut el ressò dels Obrint Pas o la força emergent de la música en valencià; d’altres, les dificultats per articular una opció política de tall nacional amb èxit a les urnes, les desfetes al territori, la llengua, personatges claus com Estellés o Fuster o el futur que ens espera com a poble.

En aquesta ocasió, en canvi, la conversa se n’anà cap a la capacitat que tenim els valencians i, en general, la resta dels catalans amb un mínim de consciència nacional, cultural i lingüística per construir alternatives. Nosaltres vam fer especial referència als companys de Maulets i d’altres organitzacions que, maó a maó, van construint la cultura de resistència que ens ha mantigut vius; Miquel Gil, per la seua banda, va dir que el nostre llibre formava part d’aquest moviment i que era un d’aquells treballs que el país necessita, la qual cosa -no cal dir-ho- ens va omplir d’orgull.

Després de la presentació, arribà el torn del sopar, un gran àpat amb picaeta i uns excepcionals entrepans de truita i llonganices que ens preparà Pau, un altre amic de la casa. Com a remat de la festa, Miquel Gil i Dani Miquel ens van deixar gaudir de les seues veus, la qual cosa va fer que ens anàrem a dormir amb un gran sabor de boca i pensant que, malgrat tot, el somni és possible.

La presentació d’Alcàsser va tindre també una altra particularitat i és que es prolongà un dia més. Dos dies després, tornàvem al poble per gaudir del concert de Pep Gimeno Botifarra… però això ho explicarem en la propera entrada.

Salut!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!