L’any 1960 s’inicià una nova revolució social, callada, sense sang ni arengues ideològiques. La comercialització a Estats Units d’una humil “pastilla”, un fàrmac anticonceptiu, canvià les idees sobre sexe, matrimoni i família ; la dona es convertia en mestressa del seu cos, ama dels seus embarassos i la maternitat passà a ser d’una obligació marital una opció.
La píndola anticonceptiva ha estat una passa fonamental per a l’emancipació de la dona, la seva llibertat sexual i l’erosió dels sistema sociopatriarcal, convertint les relacions dona-home en més igualitàries.
Ha fet que el matrimoni tradicional, tal com s’entenia fa 50 anys, es convertís en una “parella”, un concepte encunyat en l’últim terç del segle passat, un nou ens social que sorgí necessàriament quan la sexualitat de la dona, deslligada del paper reproductor obligat es convertí en una efusió de la persona.
El camí no ha estat fàcil, no tot ha estat flors i violes :
L’església catòlica ha anatemitzat la píndola, els conservadors l’han considerada una arma abortiva, posicionament que desarborà l’oposició i crítica inicials dels sectors progressistes. Cal no oblidar que els científics crearen el fàrmac amb la finalitat de resoldre la superpoblació del món i poder-ne reduir la pobresa i la misèria. Fins i tot els líders dels Black Power denunciaren agrament que la píndola era una eina per al genocidi de la població negra.
I a Espanya no fou possible trobar la píndola a la farmàcia fins al 7 d’octubre de 1978 !, tres anys després de la mort del dictador i uns tres mesos abans que s’aprovés la Constitució … Quin país!.
Altres mètodes anticonceptius es creen, deixant d’insistir en la comercialització d’un fàrmac anticonceptiu destinat a l’home perquè la resistència ha estat gran. Per això la píndola s’ha convertit en “cosa de dones”, una “cosa” miraculosa que malgrat els seus dèficits , ha originat una nova cultura, una nova dona i també un home nou.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Excel·lent! És un recordatori fantàstic que ens servirà per fixar coneixements que ja teníem (per la meva banda, pocs), recordar-ne d’altres (les oposicions de l’esglèsia i del Blak Power) i obtenir-ne de nous i valuosíssims (la data en què vam poder obtenir la píndola). És molt encertada, d’altra banda, la reflexió sobre la conversió del “matrimoni” en “parella”: és veritat i jo no hi ha havia pas caigut, com suposo que deu passar en general.
Ara només hi falta que la medicalització sigui compartida i que mentre no s’inventi quelcom millor, perquè això de medicar-se… depèn, que sigui inventad una píndola per l’home i així encara serem més justament iguals.
Salut!