Un article sintètic i clarivident:
Europa en 20 instantànies
IGNASI ARAGAY
| Diari ARA 10/06/2012 00:00
- Les crisis d’abans ens portaven a fer guerres, les d’ara ens porten a enfortir Europa: vivim un moment fortíssim d’integració.
- Els líders del futur s’estan coent ara a Brussel·les. Són optimistes i gens estatistes. Tenen noms com Viviane Reding i Martin Schulz. I saben que tenen el vent de la història a favor.
- Fins fa poc les eleccions europees eren eleccions nacionals de segon ordre. Ara les eleccions nacionals són seguides com a eleccions europees (va passar amb França i passarà diumenge que ve amb Grècia).
- L’eix franco-alemany és una condició necessària, però no suficient. Europa s’ha fet gran.
- Si en un hipotètic referèndum el Regne Unit surt d’Europa, Escòcia triarà la independència per tornar a Europa.
- A Europa no s’havia parlat mai tant d’Europa. Ni al món. Que parlin de mi encara que sigui bé.
- Les institucions europees, en la seva gènesi, estan concebudes per evitar la confrontació. Per això són tan lentes. Però segures.
- El problema de la Unió Europea no és la Unió Europea, sinó els estats membres de la Unió Europea.
- La gran pèrdua de sobirania dels estats en realitat no és respecte d’Europa, sinó dels mercats: només a través d’Europa recuperarem el control del deute i dels comptes públics.
- El Banc Europeu d’Inversions (BEI) és una institució seriosa que posa diners per a grans infraestructures elèctriques, de transport, de xarxes digitals. Mai finançarà un projecte com Eurovegas. I si no hi ha diner, no hi ha Adelson.
- Europa és rica i complexa: els liberals anglesos se senten propers als verds alemanys. A Espanya no hi ha liberals ni verds. A Catalunya sí.
- Molts grecs, i últimament també alguns espanyols, estan comprant pisos a Berlín. Quan hi ha problemes, hi ha porucs espavilats.
- L’euro és irreversible, entre altres coses perquè segons els tractats no es pot fer fora ningú de l’euro, només se’n pot marxar per pròpia voluntat. I ningú no marxarà, ni els grecs. Creuem els dits.
- Tot el que ara s’està decidint a corre-cuita no és improvisat: s’ha estat debatent com a mínim els últims dos anys a Brussel·les, que no és una torre d’ivori. S’hi treballa molt i fi. Millor que a Espanya, segur. I que a Catalunya també.
- A la Xina i els EUA la depressió europea els suposa un fort fre al creixement. Són els primers interessats que ens en sortim.
- No només Espanya ha patit problemes bancaris. Dexia va ser rescatada amb 55.000 milions.
- La millor notícia per a Espanya és que vinguin d’Europa els “senyors de negre” (Montoro dixit ) i posin ordre. Són la garantia per acabar amb l’endèmic populisme-amiguisme-inutilisme.
- L’efecte dominó ha passat perquè el sector bancari europeu està molt integrat, però en canvi els controls, quan existeixen, són nacionals. Cal una autoritat única de supervisió bancària.
- Ara bé: el problema ara mateix no són uns especuladors malvats, sinó uns inversors que, vista la inestabilitat, mostren aversió al risc i busquen llocs segurs per als diners, per exemple Alemanya, encara que els donin un interès mínim.