Si comencem amb el que ens entra a primer cop d’ull, a Tripolar (el nou disc de Gertrudis) hi trobem dues coses: (a) no entenem gaire això de les pistoles d’aigua, però (b) ens agraden les fotografies que fa la Tanit Plana (caçant al personal amb aquesta cara de ‘bona gent fent malifetes’). A partir
Què hem fet aquests dies de silenci blocaire? Res de nou, pencar com d’habitual. Per exemple… divendres: Dissabte: Dilluns? Ràdio amb Culturaviva. Dimarts? Dimarts és el dia de Bob Dylan. Aquell imprescindible. Avui més: Aquí teniu un repàs a la seva herència catalana. Per escrit, en canço (Sanjosex – Bob Dylan) i en audiovisuals.
Ja sabeu que sovint hem dit coses Sobre Anna Roig, la cantant (i compositora) d’una banda que aquest mes de maig protagonitza la portada de la revista Enderrock. Per això avui a les 18 h. hem organitzat un berenar amb Anna Roig i l’Ombre de ton Chien. Serà bonic, petit i acollidor: vindran en format
Aquesta és la història del post d’avui: li vam passar al nostre il·lustrador de capçalera (responsable de tresors com aquest, i aquest, i aquest) el poema “Comptat i debatut” que Pau Alabajos (him) escup als seus concerts –i que està inclós al disc Teoria del caos (Cambra Records, 2008)–. Vam proposar-li al Lluís Lillo que
Ja sabeu que Raydibaum són bons, són grans, són tendres, són pop, són simpàtics, són músics, són rock, són resignats però il·lusionats, són bonics, són com una cançó de bressol després d’un tsunami, però també com uns músics dels que viuen en una espècie de món al revès, on el pop ha mort i no
Recuperem les imatges d’Enderrock TV, fetes amb la prodigiosa càmera (i art) d’Albert Lloreta. Aquí els podreu veure tots ben arregladets amb un grapat de clips molt bonicots. Són bonics, no?
Fa uns anys un amic comentava amb veu alta i clara que la santíssima trinitat era la suma de Youtube, Google i Wikipedia. D’això ja en fa un temps (ben bé 5 anys, ell era un avançat als seus temps) i suposo que ara Twitter entraria en el top 3 dels elements que santifiquen el
Un any més (i malauradament) la pluja va compartir protagonisme amb la música a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca (dotzena edició, com els ous). La cita anual va ser passada per aigua, i tres bandes van ser les que més van patir els afers meterològics: es van cancel·lar els concerts de Bongo
Ens autocitem, textualment: Diuen alguns valents que assajar és de covards: potser podríem exagerar els fets, manipular els mots i canviar la frase per dir que ‘afinar també és de covards’. De què va el tema? Aquí teniu l’opinió sencera.
Si sou dels que us fa mandra llegir, i encara no esteu convensuts per anar a la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca, us proposem unes quantes imatges de les propostes musicals que s’hi deixaran veure… (aprofitem per afegir a la llista de concerts a veure el debut en solitari d’Albert Freixas, èsser que
Som habituals de la Fira de Música al Carrer de Vila-Seca (aquí, aquí, aquí). La cita es repeteix, amb la millor versió del dia de la Marmota, la més musical. Serà aquest cap de setmana (de divendres 6 a diumenge 8 de maig) amb més de 40 concerts gratuïts repartits pels carrers de la vila
Les classes d’interpretació de Pau Debon han estat fructíferes. Bé, de fet no sabem si n’ha fet o no n’ha fet, però la qüestió és que hi ha un canvi d’actitud en els directes del cantant d‘Antònia Font que és molt satisfactori. D’acord, potser en algun moment frega l’exageració (o això hem sentit piular), però
Primer es va deixar enganyar Roger Puig (un home biònic), després els Raydibaum (el pop no ha mort) i ja fa més d’un mes de l’Abús (el de can pistraus). Ca l’Enric va tornar a obrir les seves portes i finestres, de bat a bat, perquè Lluís Bòria demostrés en petit comitè com sonen les
Malhauradament, que la Dharma hagi anunciat que plega no ens sorprèn. Fa temps que la banda mostrava el seu cansament acumulat. Amb tants anys han passat moltes èpoques brillants però també han sobrepassat unes quantes maldades. Al juliol de l’any passat vam escriure una ‘Oda a la Dharma’, després de veure’ls a l’Acampada Jove. És
Fa uns mesos parlàvem del savoir faire de Pau Alabajos. Al cap d’unes setmanes, en una opinió a enderrock.cat, alabàvem la manera de fer dels formatgers de les fires artesanals. Avui seguim en aquesta línia, la de saber fer les coses i fer-ho (a vegades sabem fer les coses però no les fem). Perquè mentres