Jiro TaniguchiPonent Món Un àlbum deliciós, tal i com calia esperar del mestre Taniguchi, que conté una narració més o menys autobiogràfica viscuda pel seu alter ego Hamaguchi. En aquesta, ens explica una doble història d’amor, cap a l’ofici de mangaka i del purament sentimental. La història, amb els seus girs, anècdotes, personatges i aquell
Bill WillinghamPaul GuilamPlaneta DeAgostini Ja ho he dit en altres moments parlant de Fábulas i ho torne a repetir: Bill Willingham és el Neil Gaiman d’aquests dies. Evidentment no estem parlant d’autors semblants doncs el temps tampoc ho són però, sí que comparteixen certs valors. Ambdós han estat capaços de crear universos propis, estils personals,
WinshlussLa Cúpula Les interpretacions satíriques dels contes clàssics, sovint plenes d’humor negre i fins i tot amb tocs eròtics, no són cap novetat. Tot i així, Winshluss aconsegueix fer un exercici tan brillant i ben executat (gairebé com un bon exercici de malabars de circ) que fa goig tornar a revisitar la vella idea que
Antonio Altarriba, KimEdicions de PonentM’ho venien advertint però no m’ho volia creure: “El arte de volar” és el “Maus” de la historieta feta en espanyol. És un bon titular, no hi ha dubte, i una temptació massa gran no entrar a comparar aquestes dues obres tot i que, com és sabut, les comparacions són odioses.
Frantz DuchazeauPonent Món Aquesta novel·la gràfica narra la biografia d’un personatge fictici que ben bé podria haver estat real. Es tracta de les vivències d’un negre als EUA dels anys trenta que es deixa endur i ho abandona tot, familia inclosa, pel somni d’arribar a ser un gran músic de blues. De fet la història
Dr. Slump (Ultimate Edition) #1Akira ToriyamaPlaneta DeAgostini Realment fa falta presentar aquest manga? Personalment he de dir que ja era fan de la sèrie d’animació quan la veia de menut a TV3 (al País Valencià llavors no hi havia la censura que hi ha ara, i fins els més blavers la veien). Després, ja de
SethDrawn & Quarterly La vida pot estar molt bé, tant si et rendeixes com si no ho fas. I si la teva vida no és tan interessant com per anar emplenat pàgines i més pàgines d’històries autobiogràfiques, no és mala elecció començar a fer falses biografies. Alguna cosa així degué pensar Seth quan, després de
Robert CrumbLa Cúpula He de confessar que estava desconcertat per la lectura d’aquesta voluminosa novel·la gràfica (el terme està un poc donat de si, efectivament). Com que sóc un ateu redomat, aquestes foteses de l’herència cultural, de l’imaginari col·lectiu i dels propis origens de la narrativa occidental he de reconèixer que sempre les he mirat
Ron Marz, Bernie Wrigthson, Ian Edington, Staz JohnsonPlaneta DeAgostini Aquest volum recull en un sol tom els dos lliuraments que es van fer al seu moment de Batman versus Aliens, ambdós històries auto-conclusives. Els dos estan clarament emmarcats en el gènere i no pretenen anar més enllà però, tot i així s’ha de reconèixer que
Camille JourdyLa Cúpula Camille Jourdy sembla voler donar-li una nova òptica al gènere per antonomàsia del còmic independent i de novel·la gràfica americana, l’anomenat slice of life (una cosa així com fragments de la vida). Quan hom menciona aquestes paraules, sovint pensa en autors com Adrian Tomine o Jeffrey Brown, on els protagonistes són joves,
MANLa Cúpula Aquest volum de Huesos y Tornillos recull la sèrie homònima publicada per MAN a la coneguda revista de còmic pornogràfic Kiss Comix. De fet ha estat en aquesta revista on es va donar a conèixer i on sempre ha destacat pel seu savoir-faire dins aquest gènere. Efectivament, com diu un dels seus personatges
Shotaro Ishinomori Planeta DeAgostini Em sembla que és el primer manga que he llegit de Shotari Ishinomori, mestre clàssic de la generació que va sorgir a l’ombra del gran Osamu Tezuka. Efectivament, quan hom fulleja aquest volum nota de seguida l’aroma al bon ofici i percep un estil versàtil i funcional que de seguida relaciona
Guió: Steve NilesDibuix: Scott Hampton Color: Jose Villarubia Planeta DeAgostini Aquesta novel·la gràfica protagonitzada per l’emmascarat de Gotham sembla en principi una excusa oportunista per oposar el nostre heroi als zombis. Els morts vivents sembla que cada dia estan més de moda així que no seria estrany que el fet hagués passat pel cap dels
Esteban Maroto, Roy ThomasPlaneta DeAgostini Aquest volum recull en una acurada edició els dos episodis que el dibuixant Esteban Maroto va fer per la revista Savage Sword of Conan. Roy Thomas, etern guionista del personatge d’aquella època, adapta amb el seu habitual bon ofici la història d’un dels llibres que es van fer per continuar
Grégory MardonLa Cúpula Aquesta és la segona obra que llegisc de Grégory Mardon després que La Cúpula publiqués fa no massa Incógnito. Això sí, El hijo del Ogro suposa un canvi quant a l’ambientació que imposa una nova aproximació gràfica i narrativa. Ara bé, el tema de fons i el to segueixen marcant la personalitat