Al darrera la nevera

Existeix un consens social segons el qual allò que llegim, veiem i escoltem en els mitjans de comunicació són fets contrastats. És cert que darrerament la pràctica periodística sembla obviar cada cop més aquest aspecte, però com a mínim així hauria de ser, malgrat que la objectivitat, o més encara, la veritat, sigui quelcom difícil d’assolir, potser només un ideal. Només hi ha dues tipologies de continguts en què sembla què la majoria de mitjans de comunicació es posin d’acord per tal d’obviar aquest compromís crucial: l’horòscop i les enquestes electorals. En aquests dos casos, els mitjans eleven a categoria de contingut veraç i contrastat informacions que no són més que especulacions més o menys fonamentades, però especulacions al cap i a la fi. Amb una petita diferència: de la redacció de l’horòscop sovint se n’encarrega el becari de torn, i tot allò que fa referència a les enquestes passa gairebé sempre per les mans de l’editori. [Més]
És cert que les enquestes les elaboren empreses especialitzades en recollir i analitzar dades. I probablement també ho és que de vegades s’apropen al resultat final d’una contesa electoral. Però d’aquí a que hagin de tenir el pes que tenen en la cobertura mediàtica d’unes eleccions hi ha un bon tros. Mirem-ho amb prespectiva. Per començar, mai no diuen la veritat. Mai han encertat el repartiment d’escons amb precisió (i als mitjans se’ls ha de demanar, sobretot, precisió a l’hora d’informar). De vegades –força sovint– fins i tot l’espífien a l’hora de plasmar el sentit general del vot. Salvant les distàncies, i ja em perdonareu el punt demagogic, és com si un mitjà esportiu s’atrevís a pronosticar amb exactitud mil·limètrica el resultat d’un partit de futbol quinze dies abans del matx. Perquè se suposa que el que ens venen és això, exatitud mil·limètrica. Si es tracta d’unes opinions més o menys encertades, també podem baixar al bar a fer-la petar, que si fa no fa és el mateix i no ens gastarem dos euros i mig en va.
Cal, cons, fer una lectura crítica sobre l’ús que es dóna a les enquestes. Si la fem, ens adonarem ràpidament que, malgrat que estiguin elaborades amb procediments més o menys científics, les enquestes són poc més que editorials encobertes. Gairebé sempre responen al desig d’allò que el mitja en qüestió voldria que s’esdevingués, i en alguns casos, a les més baixes passions dels seus responsables. Si mirem amb atenció les tres enquestes que publicaven ahir tres grans rotatius d’ordre, veurem com, en línies generals, tots coincideixen en allò que hauria de passar –que guanyarà “l’ordre”, òbviament– i cadascú hi afegeix el seu matís personal: en l’enquesta del diari d’ordre espanyol i progressista s’hi destaca que el partit independentista progressista s’ensorrarà més, en la del diari diari d’ordre espanyol i de dretes s’hi diu que, tot i que guanyarà la dreta catalana, el partit espanyol de dretes sortirà reforçat, i en la del diari d’ordre català i de dretes s’esmenta alt i clar que el partit català de dretes guanyarà més i millor. En fi: potser hi haurà qui es mami el dit, però la resta ja som grandets.
Els polítics ens han parlat al llarg de tota la campanya electoral del risc de la desafecció i la baixa participació. Probablement una de les raons de que això passi és la tendència innata d’alguns a fer passar gat per llebre. A subestimar, en general, la ciutadania, com els mitjans subestimen la seva audiència a l’hora de vendre’ls veritats incontestables que són poc més que fum. El fum pot indicar-te més o menys on para el foc, però a l’hora de publicar el focus exacte de l’incendi, les víctimes i els danys materials, la praxi més bàsica de l’ofici ens indica que haurem de trucar abans els bombers i la guàrdia urbana.
Ja ho diuen: no deixis que la veritat t’espatlli un bon titular. Hi ha frases fetes que, a diferència d’algunes enquestes, sempre tenen raó. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!