Bloc Botxí (v. 2.0)

Molt hem dit sobre la idoneïtat del Montilla com a candidat del PSC.  Em quedo amb un comentari d’El País de diumenge :  destacats dirigents anònims del PSOE no veuen gens clara l’opció Montilla, no perquè sigui andalús, no perquè no se l’identifiqui amb Catalunya… no el volen perquè és un mal candidat.  Ui ui ui ui….

A una entrevista a un altre diari, l’Iceta ens diu que en Montilla és bo perquè és un bon gestor, i ara ja no calen visionaris, ara ja tenim l’estatut i ens cal algú que el desenrotlli.  Ui ui ui ui….

Jo estic d’acord amb El País, i gens d’acord amb l’Iceta.  En Montilla, o algú com ell, és un candidat molt feble.  A mi ja m‘agrada que hi sigui, a veure si així ICV i ERC li prenen vots al PSOE.  Però és un mal candidat.  Montilla no és un líder polític.  Ras i clar. (…)

Deia De Gaulle, “jo m’ocupo de França, dels francesos s’ocupen els meus ministres“.  Un líder polític ha d’incorporar, al meu entendre, tres característiques:

1. Visió de projecte.  Idees.  És el proveïdor d’idees del govern.  No cal que sigui bon gestor.  Per a la gestió ja hi ha els consellers o ministres.  El líder és aquell qui agafa un paper en blanc i escriu les cinc idees clau sobre on ha de ser el país d’aquí a uns anys.  I prou, dic 5 idees, perquè escriure’n 50 és molt fàcil.  I té empenta, encomana alegria, perquè la gent al seu voltant es cregui el projecte i el faci seu.
2. Gestiona un equip humà.  Això és molt fotut.  Especialment a la política, on les retribucions no són prou elevades com per motivar la gent.  A més, gestiona un equip humà on els egos són generalment de l’alçària d’un campanar.  On tothom té idees pròpies que cal harmonitzar.  On la manca d’iniciativa atura una societat i és molt visible.
3. És un bon comunicador per al gran públic.  Això, en el món de l’empresa, no cal, perquè et tria un consell d’administració, o sigui, una élite professional que mira pels seus interessos econòmics i decideix (se suposa) de forma acurada.  El líder polític és triat, al final, pels electors.  M’estalvio comentaris sobre el seu nivell i els seus processos de decisió, però diguem que no són “estrictament professionals”.  Per això, cal que miri als ulls dels electors i els transmeti un missatge.

Montilla: del punt 1, zero.  Idees, visions… zero.  Reconegut pel propi Iceta.  Del punt 2, posem que aprova.  Justet, però aprova.  Del punt 3, suspès.  No transmet res, aquest paio.  Te l’escoltes i badalles.

Aznar, per exemple, era un bon líder.  No ens agradarà, segurament, però té idees clares sobre què vol per a Espanya.  Pot fer “la prova del paper en blanc”.  I ha gestionat un equip humà, l’ha cohesionat i l’ha dirigit.  I és un referent comunicador (no per als catalans, però pensem que el seu públic són la gent de terra endins).

Pujol, González, Ardanza, fins i tot Fraga a Galícia, han estat líders.  En Carod falla en el punt 2, i una mica en el 3.  En Mas, aprova, encara que sense moltes alegries.  En Maragall també aprovava.  En Piqué falla en el punt 1, perquè ha d’utilitzar les idees dels altres.  En Saura, penso que no aprova cap dels punts folgadament, però se’n surt.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!