Vos adjuntem un fragment del butlletí d?Esquerra Valenciana, partit integrat dins del BLOC
El suport dels partits pretesament sobiranistes al govern
del PSOE confon l’opinió pública i ens posa a tots als
peus dels media espanyolistes que no deixaran d’usar les
escletxes obertes per intentar dispersar les nostres forces.
Allò que genera la confusió en l’opinió pública és la
contradicció entre el ‘marchamo‘ progressista que
l’esquerra present al parlament, sobiranista o federalista,
li atorga al govern ZP i la continuïtat amb la política
d’Estat del govern Aznar.
?
Presència militar a l’exterior i política de terrors
diversos: ZP i el seu ‘talante‘ vàren guanyar les
eleccions embolcallats en un aura de ‘paz y diálogo‘.
Per contra, la seua gestió ha anat orientada a
assegurar que als islamistes, reals o suposats, no els
faltaran els motius per continuar la seua tasca sobre
la pell de brau, derivant aquestos, sobretot, de la
presència del ‘glorioso‘ a l’Afganistà i el Líban. En
quant als ‘malos‘ casolans ZP s’ha preocupat d’evitar
cap acció de govern -com ara, l’aplicació de la llei
general penitenciaria en els seus termes literals- que
pogués denotar que el seu diàleg era en alguna cosa
diferent d’un dictat. El resultat és innegable: tot està
igual o pitjor que abans, ni ha desaparegut cap
amenaça ni s’ha rebaixat el més mínim el nivell de
les crispacions, de forma que l’única perspectiva de
pau que se’ls deixa vore als ‘españolitos‘ és la pau
dels cementeris. Per a major glòria de Rajoy i el PP.
?
L’ensenyament i l’Església: el govern socialista no
sols no treu l’adoctrinament de la religió catòlica de
l’escola pública, sinó que reforça l’asserviment de
l’Estat a l’Església en fer cas omís a la recomanació
de la Comissió Europea -a la que tant veneren quan
diuen alguna cosa contra els drets dels treballadors o
dels llauradors- per a que s’evite la competència
deslleial dels clergues fent-los pagar l’IVA
corresponent a les transaccions comercials. Doncs
ni IVA, ni IBI ni res de res. Les protestes dels
bisbes no són altra cosa que una nova mostra de la
descarada hipocresia que els és pròpia. Nosaltres
estem d’acord en que s’ensenye religións a les
escoles ja que és una part important de la Historia i,
per suposat que acatem l’aplicació del mandat
constitucional de donar un tractament especial al
catolicisme, però aquest ensenyament ha d’estar
impartit per professors seleccionats, titulats i
retribuïts igual que els altres, i els continguts han de
ser objectius, racionals i científics, com correspon a
qualsevol altra assignatura i a un ensenyament
modern i profitós per a la societat i per a la joventut.
?
Política de mercadeig i xantatge de les inversions
en les autonomies: aquesta és una política que, cal
reconèixer-ho, sembla interessar a tots. El PSOE fa
vore que dona graciosament, i ‘els autonòmics’ fan
vore que aconsegueixen més del que els volien
donar. Tots queden al remat com a hàbils i
generosos, contents i pagats d’haver-se conegut.
Però el govern de Madrid comptabilitza com
inversió autonòmica les obres que ell ha decidit i
dissenyat, com ara l’AVE o les carreteres, i que per
casualitat passen per tal o qual autonomia … com si
el pas per eixa terra fos una concessió esplèndida
que, en cas contrari el govern hauria pogut evitar. El
problema de les inversions estatals no és només que
les coses de primera sempre són per a Madrid, sinó
que a més la gestió centralista està orientada a
alimentar monopolis privats casposos que en conjunt
formen un monstruós clientelisme polític de tall
carpetovetònic i furiosament espanyolista. La
imatge del president de l’oligopoli elèctric Endesa
rient-se del Parlament de Catalunya i dient-los als
catalans ?si no voleu apagons pagueu-nos més?, i els
independentistes oficials callant i acotant el cap, ho
diu tot de com ha canviat la política
d’infraestructures del govern en mans del PSOE.
En general, el govern ZP no ha canviat res d’essencial de
l’herència d’Aznar, i a penes res de les coses superficials.
Especialment en el terreny simbòlic: continuen tant la
mega-bandera de Madrid, com les matrícules dels cotxes
estrictament espanyoles. També cal dir que ningú no li
ha demanat amb massa insistència cap modificació
simbòlica que li donés coherència i credibilitat al tan
quequejat ?estado de las autonomias?. ZP com Aznar
no vol parlar de ?chapas?, però ni Puigcercós ni cap dels
seus propers o limítrofes pareix que volen tocar el tema.
¿Quina importància poden tindre dos o tres milions de
‘xapes’ rodant per tot l’Estat, al costat de la fastuosa feina
de conseguidors que desenvolupen en les Corts tot
votant al costat del PSOE i sense condicionar per a res la
governabilitat de l’Estat?
En política social s’han fet algunes millores superficials,
que els medias esbomben a cor que vols tan alabant-les
com criticant-les desmedidament. Però, sembla que per
alguna mena de maledicció les accions positives solen
acompanyar-se de mesures tan ‘radicals’ que
converteixen el que semblava una acció benèfica en una
amenaça per a principis fonamentals i elementals de la
democràcia. I així el reconeixement dels drets
matrimonials dels homosexuals es barregen
inexplicablement amb la reglamentació per a l’adopció
de menors tot forçant que, al marge de tota demostració
científica o intuició elemental, els tècnics que supervisen
i valoren les sol·licituds d’adopció han de considerar de
la mateixa idoneïtat una família homo o bi sexual, tot
deixant de banda el dret fonamental del menor adoptat a
tenir la millor família possible.
Igualment, tímids avanços en els drets laborals i
familiars de les dones s’aprofiten per a imposar per llei la
paritat sexual en les llistes electorals obligant els
ciutadans a elegir la idoneïtat política dels seus
representants en funció dels atributs sexuals que el
candidat posa de manifest. I aconseguint de pas, i és
molt sospitable que aquest era l’autèntic objectiu, reduir
la competència política per l’esquerra posant un nou
obstacle, pràcticament insalvable, per a que els partits de
nova creació i pocs recursos puguen fer-se un espai
electoral.
En qualsevol cas, cal un pronunciament inequívoc.
Encara que es donara el cas, que ni es dona i es pot
donar, que estigueren regant Catalunya, València i
Euzkadi amb inversions multimilionàries, els
parlamentaris sobiranistes no poden deixar de recordar
cada setmana i en cada intervenció en públic o en privat
que la ?Ley de Partidos? és una norma infame que
condiciona i falseja tota la vida política, que crea
l’inaudit delicte de silenci, que deixa els drets
fonamentals de participació política a l’arbitri dels
funcionaris i polítics de torn, i que només persegueix
satisfer el desig dictatorial del bloc monàrquic de desfer-
se de la competència política que consideren més
molesta.
I finalment, la política continuista del PSOE es reconeix,
sobretot, en l’estil de governació basat en les
prohibicións i la persecució dels ciutadans, estenent el
clima d’opressió, por i sospites generalitzades evitant
amb cura que el públic puga arribar a tenir un
coneixement racional de la natura dels problemes
públics. El bàsic és que l’Estat mai no té culpa de res, la
culpa sempre és dels ciutadans en general, o d’uns
ciutadans en particular. I els mèrits sempre són de
l’Estat, o dels seus servidors i amics
València, 31-08-2007
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!