El Cop d'Ull
Joan Grau Cànoves
14 de desembre de 2008
Sense categoria
11 comentaris
EL CLAM DEL SILENCI CONSCIENT
Ens han volgut fer callar,
però el clam sostingut
del silenci conscient
del nostre poble,
és una enorme força imparable
que enderroca castells
i constitucions imposades
per la por.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En tenim dret a la llengua , a la identitat, a l’autodeterminació. Ningú no regala res i menys si ho ha arrabassat per les armes.
ens torna a mossegar la llengua i ens quedem amb les ganes. I l’embrutiment de la població, que amb l’aigua al coll no reaccionen?
arrecone’m-la! Xiquet? M’has canviat de lloc en els teus enllaços…? No em posis la primera… no m’agrada. Bé, sí però no, saps? Ja estava bé on era…un pelet més amagada. A mi camuflada, és on m’hi trobo millor. I, un altre cosa Joanet…. Mortadel.la Casolana i catalana.
Oi que m’entens?
El dibuix molt bonic, m’agrada aquest traç de blanc i negra tant ferm i segur. Un traç potent. I els colors, últimamnet captivadors. M’alegra moltíssim. Senyal de que estàs content… un secretet… jo també ho estic. Un brindis per tu! Petó.
parles d’un clam sostingut del silenci conscient. Estàs segur que és una força imparable i que a més enderroca castells? Per què dons estem on estem, creus que hem avançat gaire? jo més aviat diria que gens. Fa pocs dies seguia un debat de no recordo qui, on un polític català( no dic el nom per que m’equivocaria) deïa que millor no tocar la constitució o encara hi sortiriem perden, llavors?