Saül Gordillo www.saul.cat
Bloc sense fulls
La tensió baixa, però els números no surten
Com que aquí rep tothom sembla que hi ha un interès generalitzat a baixar la tensió política dels últims dies, després del pacte de La Moncloa entre Mas i Zapatero. Per molt que ERC intenti negociar amb el PSOE, això està dat i beneït. Tindrem l’estatutet d’estar per casa. Una reforma per pocs anyets, vaja. Els catalans tornarem a oferir la imatge de rondinaires i ploramiques la propera legislatura, perquè fins i tot els dirigents de CiU reconeixen que aquesta "deconstrucció" culinària de l’Estatut del 30-S amb què ens pretenen fer gaudir els cuiners Zapatero-Mas (amb cap estrella Michelin, de moment) no durarà gaire temps i haurem de reobrir la reforma de la reforma en poc temps. Fins i tot el President Pujol ho ha reconegut. El mateix que advertia el quadripartit català (qui t’ha vist i qui et veu?) de l’autogol nacional. Doncs les pressions deurien ser tant fortes que el "seny" de la federació nacionalista i la impaciència de Mas per sortir primer a la foto van dilapidar la il·lusió del 30-S. Una altra generació serà!
Calendari en mà perquè el PSOE té pressa
Fins el 6 de març duraran els treballs de la ponència Congrés-Parlament, i llavors la Comissió Constitucional del Congrés, que presideix Alfonso Guerra, disposarà de 10 dies més per enllestir la feina. Dilluns vinent, 6 de febrer, es designaran els diputats i s’aixecarà el teló a Madrid. El PSOE té pressa, molta pressa. Ara que pacta amb el PP l’Estatut del País Valencià, el POSE té ganes de treure’s de sobre la llosa de l’Estatut català. Diumenge, El País ja el situava un punt per sobre del PP, en intenció de vot. Gairebé miraculosament. Ha estat arribar Mas a La Moncloa, i Zapatero es dispara a les enquestes. Aquest idil·li promet! Una altra cosa és que la impaciència ens hagi de fer combregar amb rodes de molí. Vint-i-cinc anys esperant i ara els agafa una inquietud sospitosa.
Els números canten (o no)
Un dels motius que posen de manifest que amb aquest pacte de La Moncloa no anirem enlloc és que no sabem números. Falten titulars, senyors! Quan ens diran què i quant guanya Catalunya amb aquest acord? L’estratègia comunicativa de CiU (tant admirada fins ara pels altres partits catalans, amb "xarnegos" o sense) no acaba de funcionar. S’han quedat ennuegats amb els articles que aquests dies publiquen diversos economistes als diaris, tot defensant les tesis que el nou Estatut és "més del mateix", financerament parlant. D’Elisenda Paluzié a Ramon Tremosa, passant per Germà Bel o Ramon Ballester. Per no citar un economista que és part interessada, perquè és negociador d’ERC en matèria de finançament, com és l’alcalde d’Argentona, Antoni Soy (a la foto), que des del seu bloc ens ofereix comentaris molt interessants. Aquest és fresc d’ahir.
"És la immigració, estúpid!"
Ahir el President Maragall va rebre al Palau els alcaldes de les capitals de comarca del país. Maragall manté, formalment, allò que el PSOE no desitja: que s’esgotarà la legislatura i que hi haurà tripartit al marge de l’Estatut d’infart que ens toca patir. Per tant, el Govern intenta oferir una imatge de normalitat que sovint no és del tot real, perquè els consellers fan feina i mantenen l’agenda però tenen el cap en un altre lloc. La qüestió és que Maragall va rebre ahir els alcaldes, i el gran tema mediàtic és la reforma territorial. La nova divisió del país en comarques i vegueries. Això, en petit comitè, havia quedat ajornat per a la propera legislatura. Però tal com van les coses, Maragall s’ha proposat fer història amb lletres majúscules i amb l’Estatut aquest exalcalde olímpic no en té prou. A Esquerra, ja li va bé. El conseller Carretero, l’enfant terrible dels seus companys socialistes de Consell Executiu, ja es deu fregar les mans amb el mapa del Principat per dibuixar. Però mentre les vegueries capten l’atenció dels mitjans, hi ha un neguit que ahir algun alcalde va transmetre al Govern: la immigració. I amb això no s’hi val a badar. Ahir un alcalde em va explicar que hi ha certa preocupació, i que no es pot cometre l’error de "pactar" que aquest tema no es toca electoralment. Perquè els que acaben pactant que d’això no se’n parla són els que acaben rebent la patacada a les urnes. Mentre els partits que governen no hi entren en matèria, les forces conservadores i d’extrema-dreta fan caldo electoral sense cap escrúpol, i treuen rèdit.
El sou dels diputats al Congrés
La cambra baixa espanyola ens dóna una lliçò de transparència. Ja es pot consultar a través de la plana web del Congrés (aneu a "diputats" i després a "règim econòmic"), el sou dels càrrecs electes. Avui en parlen El País i també El Mundo, entre d’altres. Si us interessa el tema, tafanejeu-hi. Fa dies vaig descobrir que el diputat socialista per Granada Rafael Estrella es convertia en el primer electe del Congrés a fer públic el sou i la declaració de patrimoni a través del seu bloc. Aquí teniu l’entrada, que superava el centenar de comentaris de lectors. No he sabut trobar cap anotació en els blocs dels amics diputats Manuel Mas (PSC) i Jordi Xuclà (CiU), però potser en parlaran algun dia d’aquests. En tot cas, des d’aquesta plana de parlamentaris trobareu els enllaços amb els últims comentaris dels catorze blocs de diputats al Congrés.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hem estat insultats, agradits verbalment, boicotejats els últims dos anys. I tot per aconseguir un estatutet. A més, la meitat del estat espanyol, es creu que té dret a decidir sobre nosaltres i votar si accepten el nnostre Estatutet o no.
Fins quan acceptarem tot això? Quan de temps tardarem a plantar-nos d`una vegada i dir prou. Molta gent arreu del món ens faria costat.
Ara venen a per la nostre llengua. Què farem? Tornarem a baixar el cap?
Entre tatnt, els bascos volen el dret de decidir. Igual que nosaltres que permetem que ens decideixin des de fora.
No ens avergonyim d`aquesta situació?? Surten 2 sotanes i dos troglodites i ens tremolen les cames, en un segle que ambdós ja no pinten res.
A un 50 % de la financiació de les comunitats autonomes. Però els govern de Madried tindrà, gaira be, els mateixos mecanismes anivelladors que abans per a les comunitats autonomes.
Per això no calia tant de rebombori i reformar l’Estatutet.
Els interessos del PP-PSOE són els mateixos, sols discrepen en les formes.
Una mostra està amb el pacte PP-PSOE per l’Estatut al País Valencià, on tenen les mans lliures. I la por que tenen als catalans que no els accepten tal com son, si no com volia que foren els mentors de la transició tutelada.
Quanta hipocresia, tothom parla per parlar i ningú s’ha llegit l’Estatut, ni el del 30 de setembre, ni es llegirà el que torni de Mardid. De números també en sé fer jo, digueu-me quina xifra voleu que surti i jo us ho quadraré (no és tant difícil, totes les gestories ho fan).
La postura de Mas a l’hora de tancar és totalment condemnable per electoralista, però i la pròpia iniciativa de l’Estatut, no ho és també d’electoralista? Si jutgem l’absoluta indiferència que provoca i ha provocat el tema Estatut a la gent que no viu directa o indirectament de la política, ens n’adonarem que no és una voluntat popular massa manifesta.
Respecte a ERC, santa innocència, què n’esperaven d’anar a negociar "solets" a Madrid amb 23/135 escons al Parlament i 8/352 diputats al Congrés? Si us plau, una mica més de mà esquerra abans i menys exabruptes després!!!
Maragall ha tancat la seva biografia en perspectiva històrica, diguin el que diguin ja es pot jubilar satisfet: Jocs del 92 i Estatut. (Toma ya!!! deu pensar ell abans d’anar a dormir). Dubto sincerament que el PSC i el PSOE l’aguantin gaire més temps. Ara bé, qui té el carisma del President? Castells? Tura?
A Iniciativa van fent, s’hi està bé al Govern, i no s’han cremat massa (sabeu bé que això acaba donant vots, eh nois!!).
Cap crítica a ERC, Saül? Les pobres víctimes no han fet mai res mal fet? Pactar amb el PSC a la Generalitat perquè tot segueixi igual no és abaixar-se els pantalons? A on estan les proclames sobre Bracons? Peatges? Independència? Per què no obliguen a Zapatero a complir el seu compromís o trenquen el pacte del Tinell i l’envien a l’oposició?
Més autocrítica, Saül, que als d’ERC se us veu massa el llautó i així no es pot anar d’objectiu per la vida.
Vull un debat a TV3 on els caps dels partits expliquin exactament què han pactat.
M’imagino que el proper pas seria que Maragall cessi els consellers de ERC, clar que tot dependrà del que diguin les enquestes, i si a la sociovergència li convé convocar eleccions ja o deixar a Maragall un govern en minoria fins a esgotar legislatura. El que està clar és que les pressions per fer fora ERC del govern seran massa fortes.
Electoralment penso que qui ho té millor és ERC, els que tenen ara un problema greu de com gestionar la crisi són PSC i CIU.
Felicitats per aquest bloc, és realment molt bo.