Cada dia que passa hi ha més evidències del finançament il·legal de Convergència i Unió a través del Palau de la Música. Mentre totes les proves apunten que Millet feia d’intermediari entre constructores i la fundació CATDEM (abans Trias Fargas) el candidat Artur Mas opta per el pacte de silenci.
Mas a perdut l’ètica perquè encara és hora que digui solemnement que no ha rebut ni un un euro del Palau per concedir obres públiques a sectors empresarials vinculats amb la dreta espanyola com koplowitz o Florentino Perez.
Mas i la direcció de Convergència temen que és conegui la veritat.
L’aparell convergent enlloc de donar la cara utilitza la tàctica d’estendre la sospita a travès de la seva claca mediàtica i afirma des del victimisme que això és una campanya orquestrada per els bons resultats de la federació a les enquestes electorals. Com diuen en castellà ” piensa el ladrón que todos son de su condicion”.
Mas, ara sí toca donar la cara i deixar de tirar pilotes fora, perquè les proves son cada vegada més clares i apuntant a un finançament il·legal que ha servit per pagar les campanyes astronòmiques de Convergència.
Si Mas no dona la cara, no dona explicacions i no depura responsabilitats serà cómplice d’un dels casos més greus de corrupció al nostre país i aquest país no és pot permetre que persones que volen presidir la Generalitat de Catalunya convisquin amb la corrupció.
Davant la corrupció tolenràcia zero.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo diria que aquesta traducció literal és un castellanisme total, total que ha desaparegut la frase catalana que deia això.
Es una llàstima,la recercaré i te l’ escric,te’n podries encarregar de fer-la viure?
Per cert no et creguis pas tot el que posa el Periodicu,viuràs millor.
quina colla de xoriços aquest convergents
dels contribuents a l’ens corrupte de torn, tots els partits i partidets esteu corruptes. Uns més, i altres menys… d’acord: qui més ha tocat poder, més embrutat està. I no sou les uniques organitzacions corruptes: fer un cop d’ull a les fundacions, bancs, caixes i altres empresses fa fàstic.
Una pregunta: quan se sap que una empresa (no cal que sia española, de catalanes també n’hi han) fa o indueix un delicte, perquè no es prenen mesures judicials? I posats a fer tolerància cero, a aquestes empresses i fundacions corruptes, que no rebin un euro o una obra més de cap institució pública, i que siguin desmantellades i posades fora de la llei.
Atentament