Publicat el 13 d'abril de 2011
Si fem un cop d’ull, d’Àngels Sendra
Ahir vaig escriure quatre paraules mal comptades sobre València a través de la finestra. Vaig utilitzar tres paràgrafs; ella amb tres estrofes conta el mateix. La Safor té alguna cosa especial que la converteix en el bressol de la poesia. Pere March, Àusias March, Teresa Pasqual, Àngels Gregori, i em deixaré, evidentment, un món de noms (disculpeu la meua ignorància poètica). Però entre els amants de versos, ente els obsessionats a transformar sentiments i emocions en belles paraules, entre els estructuradors d’estrofes, una jove comença a brillar dins d’un panorama literari, on cada dia és més difícil tenir èxit per l’enorme qualitat que n’hi ha. El que no hi ha dubte és que va pel bon camí; arribar ja depén que seguisca, que siga constant i que ens continue delectant amb poesies que expliquen allò inefable. Perquè, com també afirmava Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible…
SI FEM UN COP D’ULL
Dir sense dir.
Ni tan sols un xiuxiueig…
Rere els ulls
un món paral·lel, d’idees
que no van enlloc.
I València, per la finestra.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, escriptors, literatura per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent