Publicat el 8 d'octubre de 2010
Senyor rei, d’Al Tall
València a 8 d’octubre de l’any 2008.
Senyor rei Jaume I amb esta carta vull
meditar algunes coses que em vindrà bé escriure.
Sóc Ahmed, fill de Hassan, a Marraqueix nascut,
fa deu anys vinguí a València a treballar i viure,
Visc al barri de Russafa, la d’Al Russafí,
d’on tancàreu Balansiya en estricte setge,
he estudiat el català segons es parla ací,
tinc amics valencianistes i el Casal freqüente.
El Casal Jaume I, al vostre nom adscrit,
on parlem de tantes coses d’esta nostra terra,
més enllà de la ciutat, per retrobar un país
molt més clar directament sense esta boira incerta.
He sabut dels vostres Furs i de la llei antiga
que van fer de l’antic regne un estat modern
per la nua propietat, l’usdefruit, la fadiga,
censal mort, violari, engany de mitges i el cens,
l’emfiteusi, el lluïsme, l’any de plor, la tenuta,
pel sistema conjugal de divisió dels béns.
Com pot ser que a este país amb vuit-cents anys de vida
continuen bloquejant els espanyols les lleis.
Sé que som la vostra pàtria els qui en la bandera
sostenim les quatre barres de Guifré el Pilós,
sé que som tots una pàtria els que la vostra llengua
fem sonar als nostres pobles com un mateix cor.
Jo sóc moro, immigrant i valencianista,
porte amb mi la clau de casa dels avantpassats
que marxaren expulsats des del port de Dénia
i guardaren a l’exili esperant tornar.
Jo he tornat segles després amb les butxaques buides
i reclame per a mi i tots els valencians,
fills i néts del Tio Canya, de qui em sent família,
eixes claus que ell ha perdut i acabarem trobant.
Senyor rei Jaume I amb esta carta vull
meditar algunes coses que em vindrà bé escriure.
Sóc Ahmed, fill de Hassan, a Marraqueix nascut,
fa deu anys vinguí a València a treballar i viure,
Visc al barri de Russafa, la d’Al Russafí,
d’on tancàreu Balansiya en estricte setge,
he estudiat el català segons es parla ací,
tinc amics valencianistes i el Casal freqüente.
El Casal Jaume I, al vostre nom adscrit,
on parlem de tantes coses d’esta nostra terra,
més enllà de la ciutat, per retrobar un país
molt més clar directament sense esta boira incerta.
He sabut dels vostres Furs i de la llei antiga
que van fer de l’antic regne un estat modern
per la nua propietat, l’usdefruit, la fadiga,
censal mort, violari, engany de mitges i el cens,
l’emfiteusi, el lluïsme, l’any de plor, la tenuta,
pel sistema conjugal de divisió dels béns.
Com pot ser que a este país amb vuit-cents anys de vida
continuen bloquejant els espanyols les lleis.
Sé que som la vostra pàtria els qui en la bandera
sostenim les quatre barres de Guifré el Pilós,
sé que som tots una pàtria els que la vostra llengua
fem sonar als nostres pobles com un mateix cor.
Jo sóc moro, immigrant i valencianista,
porte amb mi la clau de casa dels avantpassats
que marxaren expulsats des del port de Dénia
i guardaren a l’exili esperant tornar.
Jo he tornat segles després amb les butxaques buides
i reclame per a mi i tots els valencians,
fills i néts del Tio Canya, de qui em sent família,
eixes claus que ell ha perdut i acabarem trobant.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Música per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
I malestants de mal seient, al territori valencià la llengua es conèix com a valencià i no com a català.
Si els filolegs principatins catalans es dediquen a fer política en volta de reflectir la realitat filològica que ha arribat als nostres dies a través de la transmisió oral d’anys i panys al País Valencià, deuen guardar tot el respecte a la denominació valenciana de la llengua a territori valencià en igualitat de condicions amb la denominació catalana de la llengua als altres territoris on els valencians no diuen que els catalans parlen valencià no és culpa dels valencians, nouvinguts, ni gent malestant de mal seient.
El que va escriure açò esmenta “vulgar llengua valenciana”, encara que també menteix en dir que va ser traduït de l’anglés i el portugués. El que crec que passa, com deia Fuster, és que no se separa el terme “català” i el de “catalunyés” o “principantí”.