Publicat el 8 d'agost de 2010
Quatre vents, d’Obrint Pas
Aquest tema (en el vídeo, amb el Ball dels Locos de l’Olleria, la Construcció de la Safor, la Gossa Sorda i Dusminguet) em feia bollir la sang, fa uns quants anys, de pensar que hi ha un futur esperançador, que podem aconseguir el somni desitjat d’un món millor, de creure’ns indestructibles davant les adversitats, amb la igualtat de raça i sexe per bandera, amb clams cap a la llibertat per himne… I mai no he deixat d’imaginar-m’ho ni, evidentment, d’actuar. Està en les nostres mans!
A voltes sóc supervivent
dels mapes dels meus sentiments,
i en la tristesa
del llarg camí
sent les ferides del meu temps.
Perdut a les nits d’Occident
he aprés a viure resistent,
i a les mans porte
cinc continents
i al puny tancat un món sencer.
I en la tristesa del llarg camí
sent la ferides del meu temps.
I a les mans porte cinc continents
i al puny tancat un món sencer.
A voltes sóc un nàufrag més
als oceans dels sentiments,
i entre les veles
del meu destí
sent la revolta del meu temps.
Solcant el mar contracorrent
he aprés a sentir-me insurgent,
i per bandera
porte un estel
onejant sobre quatre vents.
I entre les veles del meu destí
sent la tristesa del meu temps,
i per bandera porte un estel
onejant sobre quatre vents.
I en la tristesa del llarg camí
sent les ferides del meu temps,
i a les mans porte cinc continents
i al puny tancat un món sencer.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Música per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Si tinguérem fe mouríem les muntanyes. I és així… el que passa és que cal la fe de moltes i molts… bona vesprada.