Plou, i la pluja fa temps que és acompanyant viatgera d’aventures. Plou, i l’aigua et banya la cara, arribant a fer regalimar gotes d’aigua celestial per totes les parts facials. Plou, i és el resultat de tanta contaminació capital i de tants desperfectes polítics. Plou, i ens recloguem a casa, per no patir les ires d’aquells déus que uns s’inventen i altres tenen per ídol. Plou, i els coloms s’amaguen, sense parar, però, d’emetre els seus crits esgarrifosos capaços de despertar una legió de soldats semiferits. Plou, i veiem terratrèmols i inundacions en altres indrets del món: el canvi climàtic ens finalitzarà. Plou, i una sensació nostàlgica, subterrànea, llunyana però pròxima, plena de soledat, ens colpeja fortament. Plou, i els nucs a la gola i a l’estòmac ens retornen a la quotidianitat immediata, aquella d’alçar-se matí a forces i de treballar per no caure. Plou, i observe per la finestra com les fulles m’aguanten la mirada amenaçant d’entrar. Plou, i… crec que fa estona que ha parat.
la pluja ens demostra com de forta és la natura, i com de dèbils som nosaltres, els éssers humans.