“Ni amb rastes ni amb camises reivindicatives”, he dit
Em contava hui un company de classe que dijous passat va sentir por. Por i temor per la seua integritat física. Per conseqüent, també psicològica. I és que hi ha mots que la gent no coneix. La tolerància, el respecte, la dignitat, la igualtat: la llibertat (entenent per ‘llibertat’ tant la d’expressió com la de pensament, per dir-ne algunes)!
El que deia, dijous passat vam anar a la sala Mirror a contemplar l’acústic dels Obrint Pas i d’Orxata Sound System. Espectacular! No diré res més, encara que una mica curt. Això sí, en “Camins” em vaig deixar la veu. I és que mâ que la Vall tira, eh? En acabar-se, vam decidir conéixer el local del ‘Glop’, al cor de Benimaclet, poble incrustat al Cap i Casal. La son començava a aparéixer als ulls i al poc de temps ja hi érem a l’avinguda Blasco Ibáñez en ganes d’agafar el llit. Jo caminava amb neguit per allò que en diuen de la intolerància, però hi vaig arribar sa i estalvi. Pel que m’han contat hui, altra gent no.
Uns metres més lluny del meu pis, un altre futur filòleg hi viu. Porta rastes i ulleres. Bé, fins ací una cosa normal. El que és extraordinari -no en el sentit positiu- és el fet que hi va tindre lloc. Hi havia cinc dements que van començar a insultar-lo i a amenaçar-lo. Anaven bufats i, possiblement, drogats. Un d’ells li va cridar en un castellà de València “o te quitas esas rastas o te matamos”. El meu company, pensant què fer, es va aturar i va decidir no córrer fins la seua casa, ja que podrien saber més endavant on viu. Va suar una suor freda; la sang se li va glaçar; i els músculs se li van tensar. “Què fem? Comence a córrer cap a ells? Però és que són cinc i jo només un… Ara bé, un va en crosses… Però així i tot en son quatre…”. Es veu que l’únic que tenia ganes de brega era el de les crosses, perquè els altres quatre li van comentar que ho deixara estar, que ells se n’anaven. Finalment, van desaparéixer.
M’ho contava tot hui i se m’ha encés el cor de ràbia. Va arribar a pensar en tallar-se aquest pentinat característic, però, de seguida, va comprendre que si ja anàvem així, acabarien imposant-nos-ho tot. I no! El xic encara llueix les rastes i vesteix samarretes de combat, amb lemes com ‘Pel País Valencià’, ‘Freedom for Catalan Countries’ i semblants. També s’han donat casos de pallisses per portar camises de les que emprenyen la ideologia governant.
M’agradaria finalitzar aquestes humils paraules dient que és tot un conte i que no passa a la vida real. Però, desgraciàdament, açò és la vida real i tot allò tolerant i respectuós només es llegeix als contes. Què fem gent? Com han d’intervenir els polítics en aquests casos si són les camises que ells odien? Com han d’aplacar la situació si ja inciten a arrematar tots els que no pensen com ells?
I el pitjor de tot és que no enraonen, no utilitzen la raó com a arma principal. És la violència, les agressions… que ens tenen por? Perquè recorde que quan som menuts i no podem tenir raó, solem barallar-nos. No els passarà igual als agressors? Per sort, no li van pegar a ell. No obstant això, en algún racó de la capital del País, segurament a algú li eixiria sang per no ser de color blanc, per no vestir com ells volen o per parlar un idioma catalaniste.
És molt difícil ser un apatxe a les terres dels rostres pàl·lids. A poc a poc acabaràs vacunant-te contra aquesta gentola.
Salut i Terra
A nosal3 ens van amenaçar al nostre poble per desenganxar una engaxina d’eixos que es diuen “socialpatriotas”, gent coneguda que no es tallaren en deixar clar que això no es feia. Vam haver d’anar-nos-en amb un regust a la boca i patint per si avisaven als de fora (sempre són de fora els qui ataquen, almenys als pobles).
Aprofite per saludar al nét del tio Pipo, a qui coneixérem el dissabte passat al sopar de blocaires d’abans de l’espectacular concert de Llíria i a Francesc Mompó, a qui coneixérem anit al sopar a Jaume Pérez Muntaner… quines casualitats de la vida!
que al PV no passen aquestes coses. No et vaig conéixer la nit de Llíria però espere fer-ho prompte. Bona vesprada, tocaio.