Blocs de VilaWeb

Mirar-te mentre dorms
és com entrar sola a un museu.

És visitar sales buides
amb pintures de Courbet
i és canviar el silenci de les parets
pel so de la teua respiració.

No ho saps, però mentre dorms
eleve el teu cos a l’alçada d’obra d’art
-poema, simfonia, pintura-
i crec en ell com crec
en les figures de Botticelli
o amb els déus d’escultures barroques.

Et mire mentre dorms
i pense en totes les coses efímeres,
en cada espai que ocupen
les cicatrius del teu cos ben habitat,
en el contorn de les teues ombres
i en cadascuna de les teues parts humides.

Li he comprat totes les hores al rellotge
per poder passar aquesta nit amb tu.

New York, Nabokov & Bicicletes, d’Àngels Gregori (Editorial Bromera)