Blocs de VilaWeb

Un jove vol ser escriptor algun dia. Per a arribar-hi, llig -li encanta llegir- obres de Francesc Mompó, Ferran Torrent, Quim Monzó, Joan Fuster, Isabel-Clara Simó, Pere Calders, Sergi Pàmies, Mercè Rodoreda i etcètera. El jove que vol ser escriptor algun dia sol escriure contes; els que té com a referència el captiven i el fan entrar en una atmosfera entretinguda, i en la qual sempre aprén. I per això -a més, tampoc es veu capaç de fabricar una novel·la- opta per l’escriptura de relats breus. Normalment, aquest jove que vol ser escriptor algun dia redacta sobre temes repetitius: la superació personal, les desigualtats, la política, alguna mort o assassinat, les burles dels poderosos cap als que no tenen res o la vida.

Un jove vol ser escriptor algun dia i, per a entrenar-se, una vesprada de juliol s’obri un bloc a Internet. Pensa com el titularà, tot i que no li vénen massa idees al cap. Ix al menjador a desemboirar-se i veu el seu iaio, que té de malnom ‘Pipo’. Aleshores, en la capçalera tecleja “E-l-n-é-t-d-e-l-T-i-o-P-i-p-o”, i no sap les portes ni les oportunitats de conéixer un cosmos que anhela que se li acaben d’obrir. Ara bé, fins al mes de setembre no l’utilitzarà perquè és una mica burro i no sap com funciona. El jove que vol ser escriptor algun dia toca per telèfon i s’informa: havia entrat en un web diferent del que era per la paraula ‘blocs’. La primera entrada que hi col·loca té per nom ‘Principi sense fi’, i explica el perquè de l’obertura d’aquest projecte.

Passen els mesos i el bloc del jove que vol ser escriptor algun dia supera les cent entrades, i els més de dos-cents cinquanta comentaris. S’atura i reflexiona sobre tot allò que ha conegut fins al moment: gent que pensa, reflexiona i escriu del seu poble, pintors reconeguts dels que n’havia sentit parlar però mai esperava conéixer-los, escriptors de renom, cantants i músics que portava escoltant des de menut, periodistes crítics amb allò que determinats periòdics amaguen, amistats noves i amistats de què en sap molt més del que sabia (tots ells molt bons amics i amigues), llibres que mai hauria llegit, etc.

Un jove vol ser escriptor algun dia i, al seu bloc, s’obri una categoria que anomena ‘Projectes i maldecaps’. Eixe dia està inspirat i se sent amb forces de fer quelcom gran, però, immediatament, la paràlisi s’apodera de les ganes que tenia. Vol intentar fer-ho tan i tan bé, que s’atura i no comença. Sap que res serà com les idees que se li formen a la ment. Unes setmanes després, una nova idea li envaeix el cervell, i li la conta a una amiga, que gairebé té més il·lusió que el jove que vol ser escriptor algun dia. S’ho apunta al mòbil i tot, la data en què s’ha fixat l’inici d’un bon projecte. Però res, com sempre, aturat.

Un jove vol ser escriptor algun dia i el somni més gran de la seua vida és tenir un llibre escrit per ell mateix en format físic. No aspira a ser un Nobel ni un habitual en els premis literaris -que li agradaria-, però sí que altres persones tinguen lletres escrites per ell a les prestatgeries. No obstant això, continua amb la paràlisi i, freqüentment, enllaça mots al bloc. Li tornen les idees i se’n van, i decideix comprar-se una llibreteta expressament per a anotacions. El jove que vol ser escriptor algun dia s’automotiva, però al cap d’uns minuts els castells s’ensorren.

Un jove vol ser escriptor algun dia i, per saber si allò que redacta pot ser bo o no, ho ensenya a una amiga, la qual, farta de revisar tot allò que narra, li diu que seguisca avant, que si no ho intenta mai ho sabrà. Aleshores, el jove que vol ser escriptor algun dia continua produint frases i amollant-hi reflexions. L’amiga el coneix prou bé, i es va assabentar de l’existència del seu bloc en un dels moments que no van poder parlar-se per una distància imposada per raons alienes i incontrolables, de les que fan madurar. Des d’ençà -afirma- li ha llegit totes les entrades i, lògicament, amb algunes n’ha gaudit més que amb altres. El jove que vol ser escriptor algun dia li té molt d’afecte i la considera extremadament gran per a l’edat que té. Li repeteix constantment que hauria d’obrir-se un bloc, que també escriu molt bé. Ella, més aviat humil i atenta, s’excusa dient que no, malgrat que no hi aporta cap argument. En el cor que té que no li cap en el cos, podria escriure grans històries. Però, cabuda és poc.

Un jove vol ser escriptor algun dia i vol tenir el seu propi llibre, i així li ho comenta a la seua amiga. Aquesta, que el veu apagat i desil·lusionat perquè ell s’autoconvenç que no és capaç d’escriure una obra, vol animar-lo i decideix fer-ne una de grossa. Xarrant xarrant amb el jove que vol ser escriptor algun dia, se li acudeix una idea. I si… Però no explica res més i deixa a l’amic amb la mel als llavis. Al llarg de la setmana següent, tot seran indirectes per fer-li saber que té una sorpresa per a ell. El jove que vol ser escriptor algun dia, coneixent l’amiga, sap que és capaç de moltes coses, com ho demostra el fet de vindre d’un altre país a ací per estar al soterrament del seu iaio, per això no s’atreveix a pensar en què serà. No és por, perquè, evidentment, no pot tenir pànic d’ella; és ganes d’endevinar la sorpresa, però no li contarà res del que li passa pel cap. Realment no pensa res en concret, i les últimes pistes que li dóna l’amiga al jove que vol ser escriptor algun dia són que s’ha comprat un llibre gros i que se n’ha anat a imprémer unes coses.

Un jove vol ser escriptor algun dia i, a la nit, es disposa a col·locar frases inconnexes fins que formen un tot. Llavors, l’amiga li parla pel programa de missatgeria instantània i li solta que ja té enllestida la sorpresa. El jove que vol ser escriptor algun dia li demana que li ho conte, que li ho mostre, que li ho ensenye. No se li havia passat pel cap el que poguera ser i es queda vertaderament paralitzat, ara, això sí, per una cosa agradable. L’amiga li ha imprés totes les entrades del seu bloc i les ha enquadernat en tapes dures, com si d’un llibre bo fóra, llança com a comentari el jove que vol ser escriptor allgun dia; com el llibre bo que és, li contracomenta l’amiga. El jove que vol ser escriptor algun dia agraeix moltíssim el detall, tant que es motiva més que mai i li ompli la pantalla amb ‘gràcies’. Sap que l’amiga exagera quan afirma que és un llibre bo, però això ara no importa; cal gaudir del moment. I està als núvols, la veritat.

Un jove que vol ser escriptor algun dia té el seu primer “llibre”, com l’ha batejat la seua amiga, qui l’exalça perquè siga el primer de molts. Quan la veu, li ho repeteix: gràcies, gràcies i mils gràcies. Sap que potser era l’espenteta que li calia per a caminar per ell mateix. A més, a l’última fulla posa que estarà al seu costat per a demostrar-li que va pel bon camí per a ser un dels bons escriptors. Torna a pensar que exagera, però potser, eixes xicotetes paraules, siguen allò més important d’eixe conjunt de cabòries del jove que vol ser escriptor algun dia, les que l’exhorten a seguir cada volta que es vinga a avall.

Un jove que vol ser escriptor algun dia comença a tenir més idees que mai; per a una novel·la juvenil, per a una novel·la eròtica, per a reculls de contes, etc. Per primera vegada, no pensa que no eixiran mai del seu ordinador; escriu sense fixar-se una meta. I aquest jove que vol ser escriptor algun dia sap que, el primer que posarà abans de començar amb les respectives històries, són els agraïments, que ja els té molt clars: als pares, als iaios, als amics, però, sobretot, a l’amiga que li edità el seu primer llibre. Un llibre que, quan se senta perdut, rellegirà i hi trobarà els seus orígens. Un llibre que li recordarà, cada vegada que l’òbriga, que estarà eternament agraït per aquell acte banal, però per a ell tan importantíssim, a la seua amiga, qui tanca el recull de reflexions amb la signatura de Cristina. No se’n podrà estar d’escriure-li al seu bloc, encara que aquesta entrada ja no siga al llibre, una volta més les set lletres reiteratives acompanyades d’un quantificador en femení plural, d’un complement de nom, i tancades per un signe d’exclamació: Moltes gràcies, de veritat! (Sempre sap com fer-li traure un somriure!)