Blocs de VilaWeb

“E demanaren a l’hamich si volia vendre son desirer. E ell respòs que venut l’avia a son amat per ·I· tal diner que tot lo món ne poria ésser comprat.”

Ramon Llull (1232-1315) va escriure fa gairebé huit segles el Llibre d’Evast e Blaquerna, dins del qual inclogué una mena de guia espiritual amb “aytants versses com ha dies en l’ayn”. Aquestos són aproximadament 360 versets amb què Llull, primer escriptor en llengua catalana, intenta fer reflexionar l'”amic” (cadascú de nosaltres) sobre el seu amor a l'”amat” (Déu). En la majoria de les frases que fabricà, es veu una mescla de dolor i alegria a l’hora d’estimar: sense els dos, no s’entén l’amor. Com podeu observar, té nombroses interpretacions, encara que el mallorquí ho enfocà al tema de la religió. Doncs bé, el Libre d’amich e amat és un dels dos llibres de Ramon Llull que ens hem de llegir; l’altre és una antologia del Llibre de contemplació en Déu, del qual ja parlaré més avant. Quan l’acabe, escriuré ací aquells “verssets” que més m’hagen cridat l’atenció.

I ara, a endinsar-nos en la lectura d’uns dels pilars de la nostra literatura, escrita per un viatger, per un intel·lectual i per un convers com fou el senyor Llull. No ens acabarà de convertir a nosaltres ni ens farà seguir la primera intenció, però segur que acabem amb bon sabor de boca aquesta obra medieval.