Publicat el 12 d'octubre de 2010
Les veus del Pamano, de Jaume Cabré (I)
S’acosta el dia i al llibre encara li queden unes quantes pàgines per a ser llegit del tot. Un poc de nervis, sí. Vos deixe una mica d’informació de l’autor extreta de la seua pàgina web:
“Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947).
Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona,
catedràtic d’ensenyament mitjà en excedència, professor a la Universitat
de Lleida, és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis
Catalans.
Durant molts anys va compaginar l’escriptura amb l’ensenyament. Més
endavant incorporà una nova faceta professional, la del guionatge
televisiu i cinematogràfic. Tot i que darrerament es dedica quasi
exclusivament a escriure, no ha sabut abandonar l’ensenyament ja que
imparteix un curs de Narrativa de l’Audiovisual a la Universitat de
Lleida.
La seva feina literària està centrada en la novel·la i el relat; però
també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre
l’escriptura i la lectura. A més, col·labora amb la premsa escrita,
principalment amb el diari Avui.”.
també ha publicat teatre i un parell de llibres de reflexió sobre
l’escriptura i la lectura. A més, col·labora amb la premsa escrita,
principalment amb el diari Avui.”.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, escriptors, literatura per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Casualment jo també estic llegint aquest extraordinari llibre. M’agrada tant que només desitge que arribe la nit, i ja al llit, submergir-me en les peripècies de l’Elisenda, l’Oriol Fontelles, el Valentí Targa i tants altres personatges que fan d’aquesta novel·la una excel·lent crònica d’aquells anys quaranta, amb les muntanyes farcides de maquis disposats a lluitar per la llibertat fins a la mort, i amb uns Països Catalans vivint la nit llarga i llòbrega de la por, la mort, la fam de la gent del poble, mentre els falangistes vivien una prosperitat basada en el lladrocini i la imposició violenta.
La novel·la – jo no sóc un crític literari – en la meua modesta opinió és una obra mestra.