Les (noves) etapes del bon amador
Quan coneixes a una persona, li dius “hola” i t’interesses per com li va.
Quan ja has xarrat amb ella en més d’una ocasió, apareixen els temes banals i parles del poble, de l’oratge, dels animals, de si el veí o la veïna del segon dreta té wifi.
Quan has encreuat dues mirades seguides, ja necessites més i la busques per confessar-li algun consell o alguna cabòria, com la vida dels teus avis i com d’importants són per a tu.
Quan creix allò que en diem confiança, t’apeteix passar temps al seu costat, encara que siga fent-se la guitza -és més, només tindràs ganes de fer-li la guitza. O ho poses de pretext, ja que saps que no estàs allí per fer-li la guitza.
Quan es quedeu sols, tens ganes de besar-la, tot i que tens por que no et corresponga. Però te la jugues; apostes i ho aboques tot amb il·lusió i coratge.
Quan ja vos heu besat, vos necessiteu cada dia més… i més… i més… i molt més… i moltíssim més… i més… i més… i cada dia més… i és una cosa que no té fi… i és una cosa que no vols que tinga fi… i més… i més…
I això em passa a mi des que et vaig besar aquella nit del 20 d’agost. Ho recordes?