Blocs de VilaWeb

Ell li va exclamar que a quin sant t’he d’estimar, que no, que no sent res per tu. Ella li va respondre que què t’has pensat, que no eres el centre de l’univers, saps? Que no m’importes gens, oblida’m ja. Evidentment, els ulls explicaven una altra història guiada pel cor. Evidentment, acabarien fonent els llavis i fent l’amor davant la mirada satisfeta de Venus i de Cupido, a qui tampoc li havia costat massa esforç juntar-los. Evidentment, planejarien un futur ple de viatges, l’un al costat de l’altre, caminant pel World Trade Center, passejant pels Camps Elisis, ensumant l’aroma de l’Albereda, fent fotografies de la Rambla, navegant amb les canoes fins la Piazzale Roma, sincronitzant l’hora amb el Big Ben o aprenent del passat tràgic d’Auschwitz. Evidentment, al cap d’un any començarien a viure sota el mateix sostre. Evidentment, després de tres anys de convivència es casarien. Evidentment, unes còpies d’ells de mida menuda correrien amunt i avall, demanant-los que els explicaren un exercici de l’escola o que els contaren alguna historieta.