Publicat el 10 d'agost de 2010
La vie en rose, d’Édith Piaf
Seria molt bonic que la vida fóra de color de rosa, o, potser, no ho seria tant. M’explique: no és qüestió que ens ho donen tot fet, encara que, de vegades, una ajuda del destí no vindria malament. Però a cas ens recordem dels esforços que hem realitzat en el llarg camí cap a algun objectiu desitjat quan ja és nostre? Supose que allò deu ser l’anomenada felicitat, les xicotetes mil·lèsimes de segon que transcorren entre la finalitat aconseguida i alguna nova meta. Almenys jo la veig així; no és cosa de seguir ancorat en l’objecte o virtut adquirits (estil PSOECV de hui en dia, que es colguen medalles per haver lluitat per la llibertat i contra el feixisme, però que no fan res per viure en un món millor i, fins i tot, amaguen la gent que segueix el que ells un dia foren) i, a més d’exigent, s’ha de continuar sent ambiciós. Tot i que no és necessari obtindre nous triomfs, és una opció aconsellable la de millorar el que s’acaba de rebre amb suor. Bé, algun dia en parlaré més detingudament i d’una manera un poc més aclaridora que, d’altra banda, ja fa temps que no escric una entrada mitjanament llarga.
El cas és que he redescobert aquesta magnífica cançó transvestint-me amb dos gèneres narratius, com són l’assaig i la novel·la eròtica. De matí, Joan Fuster m’explica paulatinament el problema d’identitat que els valencians hem sofrit i sofrim -ningú no ens garanteix que no es complisca el futur del verb “sofrir”-, mentre que de vesprada-nit és, en aquesta ocasió, Carles Cortés qui em narra la vida de Sara, la dona sense atributs, premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida 2009.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Música per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
…Un grand bonheur qui prend sa place,
Les ennuis, les chagrins trépassent…
Heureux, heureux à en mourir!…
(una gran felicidad que toma su lugar
los problemas, las penas se acaban…
Felices, felices a más no poder!)
Deixar els problemes a banda i disfrutar, aixó es el que toca. La vida es rosa en la mesura que nosaltres la deixem. ^^