La Societat de les disfresses: In pederastis nomine (2009)
De blanc, amb barret, una creu roja a la túnica, una
altra de fusta a la mà, un rosari… acompanyat d’altres semblants, que van amb
túniques i bonets rosa, amb més creus… Estic davant d’un grup de joves que
van de “Papa” i de “cardenals”. És, aleshores, quan em vénen al cap les milers
de notícies sobre sacerdots i eclesiàstics, però per damunt de totes una pren
especial importància.
Allà pel 1960, un cardenal de nom Joseph va aprovar una
“llei” anomenada Crimen Sollicitationis, segons la qual, davant d’una violació
o d’un abús sexual portat a terme per un representant de Déu a la Terra, la víctima s’havia de
mantenir callada sota secret de confessió. En cas que parlara, la Santa Esglèsia el
perseguiria, i no seria amb creuetes exactament, sinó que es tractaria de gent
uniformada. I, si per alguna d’aquelles, es descobria quin rector havia
incomplit el celibat a la força, aquest únicament seria transportat a un altre
país, sense cap penalització més.
Quaranta-un anys després, el 2001, aquesta normativa
sofreix una rectificació. Ara serà El Vaticà qui portarà aquestos temes, qui
decidirà on són enviats els fogosos sacerdots, qui s’encarregarà que les
víctimes no parlen. No és prou que tenen milions i milions d’or mentre que a
altres països hi ha gent morint-se de fam, de malalties desconegudes, de
misèria, que ara també tenen la seua col·laboració en impartir justícia.
Per a entrar al seminari, teòricament es demana que
l’individu siga cast, que només vulga dedicar-se a Déu, que no pense en
mantenir relacions sexuals i que, si té algun orgasme, siga pensant en el
nostre Senyor, com ho va fer Santa Teresa de Jesús –cal tenir moltíssima
imaginació, la veritat, i molt mal gust. Després hi arriba un degenerat que
passa els diferents cursos, es trau la “professió” de sacerdot, el claven en
una parròquia i a donar classes de catecisme. “Hola xiquet! Mira, vine amb mi
que t’ensenye una coseta, però primer t’has de despullar i has d’agafar
açò…”. Que Déu ho feia amb els apòstols? Això en quin dels dos Testaments està
escrit? O és que ara s’han inventat –novament– un altre llibre sagrat? També
cal dir, per a la defensa dels que no són així, que hi haja qui, potser, es faça un “a la maneta”, però que
mai posarien ni un dit al damunt dels menuts.
En fi, només eren unes disfresses que m’havien cridat
l’atenció. Sent algú cridar “van de pederastes!”, però, de seguida, esclaten a
riure. Al meu parer, no és un assumpte per a tractar tant a la lleugera. Per
cert, el cardenal abans esmentat, el tal Joseph, és alemany, té de cognom
Ratzinger i, actualment, ocupa un lloc més superior en l’escala de la dolce
vita. Crec que s’ha canviat el nom, i s’anomena Benet XVI. Amén.