La personalitat dels pronoms

Eh, eh! Eres tu? Mmm… no, sóc jo. Com que eres jo? No pot ser això. Jo sóc jo i tu eres tu. Jo no sóc tu, jo sóc jo, i tu, doncs, eres tu. Que jo no sóc tu, que jo sóc jo, redéu. Seràs refill de puta, com que tu eres jo? Jo sóc jo, i tota la resta sou vosaltres. Tu eres tu, malparit! Malparit? Desgraciat, que vols suplantar-me la identitat. Tu no eres ningú. Que no sóc ningú? Jo sóc jo, i ningú més, no com tu, que eres una merda.

Aleshores, tu va traure una pistola i li la va clavar a la boca. Qui sóc jo? Tu eres tu! Pam. Allí només va quedar ell.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Creacions per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent