La flama, d’Obrint Pas (Com Sona l’Eso 2006)
Està -alguna vegada ho ha deixat d’estar?- de moda aquesta cançó que ha servit de banda sonora per al lip dub per la independència. Però amb aquest vídeo, aprofite per recordar que hi ha una entitat, Com Sona l’Eso, formada per diferents professors de música, que realitza any rere any una trobada musical amb molts dels estudiants dels Països Catalans. Cada any es fa en un dels tres territoris, i aquest, més concretament, és de Benicàssim (2006), la primera edició en què un grup conegut de música en valencià hi actuava. El 2007 tornaren a repetir a Barcelona; l’any següent, les i els joves cantaren al ritme de Feliu Ventura a Carcaixent; el 2009, ho feren a Dènia amb l’ska de la Gossa Sorda i Nach; i aquest any, ho han fet a l’Amtella de Mar, amb les tres components de Soul Atac. Necessitem més iniciatives com aquestes, amb les quals el jovent participa en la recuperació i la unitat lingüístiques, i llança al cel amb crits cridaners que volen -que volem- una normalització en la música en català, encara que els polítics es vulguen fer els sords. Evidentment, l’associació no té cap ajuda institucional; els estudiants s’encarreguen de vendre clauers i camisetes, i, com a molt, reben algun ajut des de l’ajuntament de la ciutat on té lloc. Té molt de mèrit, moltíssim, que una idea que sorgí pel somni d’aquests professors valents i arriscats haja ja complit els 11 anys. I el pròxim mes de maig, a Morella, la 12a edició. Jo vaig tenir la sort d’anar a Benicàssim i a Barcelona, on, a més del concert, hi hagué maremàgnums sonors i paelles gegants. Van ser dies inoblidables sentint música en valencià dins d’un panorama castellanitzat, i més per a un jove que venia d’un poble on tot es veia massa en clau blava.
Hui, veient el vídeo sencer, m’he emocionat i m’ha esborronat tant, que he decidit pujar-lo a la xarxa. “La flama” s’ha convertit en el nostre himne i cada vegada que l’escolte, ja siga en l’ordinador o en directe, no em puc estar de sentir al meu interior unes pessigolles que em tornen la idea que no estem gens morts, que sabem reviscolar i que reviscolarem, malgrat totes les dificultats possibles. Som un poble en moviment, i per això, hem de baixar al carrer cada dia, sense limitar-nos a contemplar aquestes hores que ara vénen. I participar, ja que no podran res davant del nostre poble unit, alegre i combatiu. He de reconéixer que se m’il·luminen els ulls amb aquesta melodia…