Blocs de VilaWeb

Pere March, pare del nostre poeta per excel·lència, ens va deixar alguns poemes. Aquest, amb la introducció excepcional de Paco Muñoz, els versos en valencià antic del magnífic Lluís Miquel i la veu inigualable de Juli Mira, ens recomana unes pautes a seguir. La llàstima és que no sé com pujar-la, però vos deixe l’escrit. Si teniu la sort de poder-la escoltar, feu-ho! Paga la pena…

JO EM MERAVELL COM NO HI VÉ QUI ULLS HA…
Jo em meravell com no hi vé qui ulls ha
e cell qui-s ou perquè no vol entendre,
e qui no sap perquè no vol apendre,
e cell qui pot e sap com bé no fa.

E valent hom qui faça gran aulesa
(Valent l’home que fa una gran maldat)
per foll plaser qui dura pauc moment,
(pel boig plaer que dura breus moments)
e de senyor qui perd cor de sa gent
(i el senyor que perd el cor de la seua gent)
per cruseltat o per mala avaresa.
(per mala avarícia o per crueltat)
E tinc per foll qui no guarde on va
(i tinc per boig a qui no mira on va)
e paubres homs qui trop vulla despendre
(i pobres homes els que són generosos)
e de vassall que ab senyor vol contendre
(i el vassal que vol competir amb el senyor)
e lo bon hom que ab vil senyor està.
(i el bon home que esà amb vil senyor)

De xascun hom se tany que parle pla,
(L’home convé que parle pla)
clar, pauc e breu, ab dreita raisó rendre,
(clar, poc i breu, atenent a la raó)
senes sisany e ses vertat ofendre,
(sense sisany i procurant no ofendre)
e, fait dubtós, que no el jutge certà,
(i el fet dubtós, que no el jutge cert)
e no difam autrui ne digorresa
(i no difame ni malparle dels altres)
ne lause molt hom qui el sia present,
(ni alabe molt l’home que siga present)
ne sé, ne fill, ne son heretament,
(ni d’ell, ni dels fills, ni dels seus béns)
ne sa muller no llou de gentilesa.
(ni de la seua muller no llaude gentilesa)

El poema era més llarg. No obstant això, m’he permés ometre els versos que cap d’aquestes tres extraordinàries veus narren. Ah! I la paraula “sisany” no l’he sabuda escriure en la llengua actual. Si algu ho sap, que ho diga.