Blocs de VilaWeb

Es va gitar. Veles e vents han mos desig complir. Però va pegar la primera volta. La flama de tot un poble en moviment. Va obrir els ulls i ho va veure tot fosc. A València viuràs apalancat en qualsevol bar. Va tornar a tancar-los i es va posar de costat. Què vos passa, què vos passa, què vos passa valencians? Començava a posar-se nerviós perquè eren les dues i mitja de la nit i s’havia d’alçar prompte. Senyorama, els ‘quintos’. La voluntat per a la paella. Es va destapar, va esbufegar i es va estirar. A mi em diuen com em diuen, em diuen com m’han posat, si vols saber com em diuen, busca qui m’ha batejat. Agafa els llençols i es recobreix. Ara sí. Ítaca t’ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. Càguensos! No hi ha manera de dormir o què? Deixa la ment en blanc, però. De sobte, un abisme, plou i l’aigua no mulla, de sobte, un abisme, paregut al no-res. Uff! Diners de tort fan veritat, e de jutge fan advocat. Savi fan tornar l’hom orat, puix que d’ells n’haja. Es torna a alçar, es fa un got de llet calenteta, es menja una valenciana i se’n va de nou al llit. Em creureu mort, jo no hauré mort, faré vacances. Ara Ovidi? Huit metres de mur en el terme perquè la plebe jugue al frontó. Ja no sap com posar-se, ni cap per amunt, ni cap per avall. Es lleva el coixí del cap i se’l col·loca als peus. Hui estàs molt guapot, molt guapot, en el teu bigot. Fotre, fotre i refotre! Mira el despertador, són les quatre i mitja. Lloraré las penas de mi corazón enamorao. Abans del segon vers ja ronca.