Inici de càntic en el temple, de Salvador Espriu
Sí, van viure per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa. I la nostra obligació és mantenir-nos fidels per sempre més a aquest poble, al nostre poble. Més polítics haurien de llegir Espriu… Com també haurien de llegir Fuster, Estellés, Sanchis Guarner, Maragall i etcètera.
La fidelitat al poble, per sempre!
Ara digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltes escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues”.
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble”.