La primera reflexió així, a trets generals, i després de les primeres trenta pàgines de les seixanta que inclouen el segle XV d’aquest llibre de Furió, és la següent:
No deixa de ser curiós que la ciutat de València fóra, el segle XV, la capital de la Corona d’Aragó, i una de les ciutats més importants de tot Europa, perquè eren partidaris ferms de la casa dels Trastàmara. Al Principat, alhora, es barallaven nobles i rics camperols contra la monarquia, perquè volien caminar sols. Sempre tan fidels als amos que ens oprimeixen, nosaltres. Mirant el passat s’entén millor la història recent.