Publicat el 16 de gener de 2012
Gertrudis, de J. V. Foix
“Quan érem a la font tots dos, un missatger del rei m’ha dit que hi havia guerra. He pres la meva arma, i l’home de la carota gegant no em vol deixar passar. En allargar-li tu una flor, havia desaparegut. Tu no li donaves, però, una flor sinó la meva arma amb la qual m’hauria pogut occir. On és l’arma? On és la flor? A l’home de la carota de gegant l’he vist avui penjat al portal de la Seu de Manresa fent una ganyota agònica. Però al fons del gorg de les seves pupil·les t’he vist a tu amb la flor als llavis i l’arma al braç. Per què m’has deixat, Gertrudis?”
J. V. Foix, a ‘Diari 1918’, dins de Gertrudis (Quaderns Crema).
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Llibres, escriptors, literatura per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent