Blocs de VilaWeb

Tenia ganes que caiguera la nit per poder robar el valuós tresor d’aquella casa de les afores de la ciutat. Es va preparar: camisa negra, pantalons negres, botes negres i barret negre. Sabia que, amb la foscor del paisatge, passaria molt ben desapercebut. Li va sonar el rellotge, però la foscúria encara no omplia la vida. Agafà el cotxe i, minvant la velocitat, arribà a uns cent metres del casalot. Quedaven cinc minuts perquè tot fóra negre. Mira el cel, les estrelles i algun cometa desviat de planeta. Era l’hora esperada, o ara o mai. Eixí del cotxe i… la nit li caigué al damunt, pesada, trencant-li la columna vertebral i convertint-lo en pols.