Erotisme fruiter
– Gràcies, gràcies, tio Cento! -van exclamar aquells pillets que només tenien tretze anys, que s’alimentaven de l’aire i alguns dels quals ja s’havien de guanyar el jornal en aquell poble valldalbaidí dels anys seixanta.
– Esta anècdota que vos narraré i que no podeu ni esmentar-la de passada als vostres pares, o vos castigaran, em va ocórrer farà dos estius -s’atura i s’esclareix la gola-, mentre el tio Nelo i jo anàvem de camí a la ciutat. Vos diré detalladament com va anar i com em va captivar…
“Tenia la pell suau, molt tendra. Era jove, no arribava als quinze…, i el seu escàs borrissol la feia deliciosa, atractiva, carnosa. Mai n’havia vista una així: juvenil, però al mateix temps madura, experimentada, amb temps, encara que només en foren quinze…, al damunt. Des que la vaig veure només somiava a despullar-la, passar-li la llengua a sobre, xuclar-li els racons més íntims, tastar-ne el gust, ja que deien que les d’eixa zona, en fi, ja m’enteneu. És impressionant les històries que el meu cap es va arribar a formar al cap durant eixos quinze…, però, com tot en aquesta vida, quan ens proposem quelcom i hi lluitem, ho podem aconseguir. Vaig poder convidar-la a sopar. Jo menjava i ella em mirava luxuriosament; jo mastegava i ella em contemplava lascivament. Tenia ganes, però segur que ni la meitat que jo. I va arribar el moment de les postres. Allò fou el millor que mai m’ha passat: li vaig treure tot el que la cobria, mentre la besava i la mossegava, i quan es va quedar nua del tot, em mirava suplicant. Sabia quin era el final. Li absorbí el cercle des d’on va nàixer, li vaig posar una mica de nata. No cridava, però jo sí, estava totalment extasiat… Mai he tornat a provar cap bresquilla que tinguera quinze dies com les que es fan al bancal del tio Boluda.”