Elogi dels diners, d’Anselm Turmeda
Diners de tort fan veritat,
e de jutge fan advocat;
savi fan tornar l’hom orat,
pus que d’ells haja.
Diners fan bé, diners fan mal,
diners fan l’home infernal
e fan-lo sant celestial,
segons que els usa.
Diners fan bregues e remors,
e vituperis e honors,
e fan cantar preïcadors:
Beati quorum.
Diners alegren los infants
e fan cantar los capellans
e los frares carmelitans
a les grans festes.
Diners, magres fan tornar gords,
e tornen lledesmes los bords.
Si diràs “jas” a hòmens sords,
tantost se giren.
Diners tornen los malalts sans;
moros, jueus e crestians,
lleixant a Déu e tots los sants,
diners adoren.
Diners fan vui al món lo joc,
e fan honor a molt badoc;
a qui diu “no” fan-li dir “hoc”.
Vejats miracle!
Diners, doncs, vulles aplegar.
Si els pots haver no els lleixs anar;
si molts n’hauràs poràs tornar
papa de Roma.
papa de Roma.
… poderoso caballero es Don Dinero. I així és. El nostre meravellós món es maneja amb els diners. Tot és interés econòmic, ho veiem cada dia al carrer, i fins i tot amb les “suposades” corrupcions dels nostres polítics. Però, realment, es pot tindre o fer tot amb diners? M’alegra saber -o més bé pensar- que no.
I els personatges que es creuen totpoderosos per disposar-ne, són vertaderament éssers incapacitats moralment. Potser alguns tinguen mancances psíquiques -en aquest cas, pobres subnormals!-, però altres no han sigut dotats de característiques com la intel·ligència o l’honestedat (bàsiques per a una persona respectable) rebent a canvi la ignorància i la supèrbia. De manera que caldria considerar-los, també (i sense menysprear, només és per a intentar entendre l’actitud d’aquestes pobres criatures), com a uns éssers diferents, no per millors – i tant que no!- sinó per inferiors psicològicament.
En fi, a somniar en un món millor… sempre estem a temps! Tot i que vivim en una societat de consum, llavors, és pràcticament impossible desfer-nos d’una qüestió com aquesta.
Caldrà somniar, doncs, en un demà idíl·lic…
Per cert, este poema em sona molt! 😉
Una abraçada!
però sempre caldrà tenir present aquest text. Com gaudisc quan el duc a classe de 1r de batxillerat!