Blocs de VilaWeb

Quan a l’opressor se li escapa una cosa que creia seua, li desitja el mal. D’exemples, la Història n’és plena. I també ho vam comprovar quan el terratrémol d’Haití seguia destruint un país que havia sigut esclau d’una colònia. La culpa, segons Occident, era del vudú, una màgia negra plena de supersticions, una maldat més del Dimoni. L’Esglèsia Catòlica ja ho havia advertit anys abans, concretament, el 1845, 1860, 1896, 1915 i 1942, quan legalment ho va prohibir, que el vudú era un senyal del Diable. Com és lògic, no van fer cas d’una institució sectària que dóna consells a qui no en vol, mentre no es veu què té a casa. I, és clar, ho pagaren car, els haitians.

El que és curiós és que, el senyor Pat Robertson, un telepredicador evangèlic que es podria xafar la llengua, predica les seues imbecilitats des d’un país “que no tiene piso 13 en sus edificios ni fila 13 en sus aviones, donde son mayoría los civilizados cristianos que creen que el mundo fue fabricado por Dios en una semana”. Però les supersticions i les males creences sempre són dels altres, dels incivilitzats, dels negres. En fi, religions.