Publicat el 22 d'agost de 2010

Denou, dènou o dinou

Hui, 22 d’agost de 2010, Enric Valor haguera fet 99 anys (1911-2000). Aquest ha sigut el desé aniversari de la seua mort, però l’any que ve serà el centenari del seu naixement. És una figura que cal tenir present, ja que es realitzaran nombroses activitats que portaran per bandera la imatge d’un home humil, bo, amb bigot i ulleres i cara de no haver trencat mai un plat.

Va ser un dels nostres escriptors més importants, amb una extensa obra tant ortogràfica, gramatical i lèxica, com de contes i rondalles populars. Tots n’han sentit parlar alguna vegada, ja siga gent d’esquerres com de dretes, gent de sang roja com de sang blava. I, a més, té el mèrit d’haver arribat al cim sense haver guanyat mai cap concurs literari -i en un context de dictadura i postguerra.

Dóna la casualitat que hui també, sobre les 4.15 de la vesprada d’un 1991, vaig nàixer jo. És un fet aïllat, inofensiu i sense importància, ho sé, però no deixa de ser el dia en què faig denou, dènou o dinou anys, com voleu. Això sí, queda demostrat, una vegada més, que un any dóna per a moltes coses.

Alegries, decepcions, bacs, bots… ha sigut un any replet de sentiments, emocions, hòsties i reviscolaments, descobriments, coneixements, nous móns desitjats, però no s’han aconseguit assolir tots els objectius, principalment perquè no n’hi havia de molt ben fixats. No obstant això, s’ha aprés en totes les matèries de la vida; sobretot, la d’acomiadar a algú per sempre, tot i que tinc la certesa que, des d’allà dalt, des del seu paradís, m’abraça i em felicita amb un somriure jovenívol.

Esperem que aquest any, aquestos 19 (per evitar posar les tres formes) anys, siguen rendibles, aprofitables i, almenys, iguals que els 18. També cal pensar que són el preludi del canvi de dècada…

“… Mos fem majors,
sense cap intenció,
sense finalitat,
satisfactòriament i voluntària,
buscant el plaer…”

Moltes gràcies a tots aquells que han contribuït, poc o molt, en el meu creixement humà, en el meu aprenentatge, en la meua maduresa, en obrir-me les portes a aquest món blocaire. Gràcies per aquestos 19 anys!

P.S.: Hi ha en ment un projecte més ferm que aquell del qual un dia vaig parlar. S’ha iniciat hui mateix, sobre les 12.15 del migdia. Amb el temps donaré notícies.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent