Els grups de música trauen discos; els escriptors, llibres; els treballadors de plàstic, objectes d'aquest material. Qui em coneix sap que fa anys que tinc una mosca darrere l'orella: escriure algunes pàgines i que siguen publicades. L'amic Gàlim em va passar una adreça per publicar-ne econòmicament, i com que cal ser modest i anar amb peus de plom, la idea era fer una primera tirada de 10 exemplars. Si van bé, doncs 10 més. I així, successivament. Pot sonar arriscat, però qui no arrisca, no guanya -diuen. La temàtica... deixem-ho en variada, amb petits assajos de qualsevol tema que se'm vagen ocorrent.
Sé que no serà fàcil, gens fàcil. Però tot té un principi, i cal reflexionar sobre quan ha de ser aquest. Ja diu ma mare que m'apunte a un bombardeo, encara que en aquest afer, m'apunte a un llarg camí amé amb l'escriptura de fons.
Jordi Garcia| Adreça electrònica |
diumenge, 25 d'abril de 2010 | 16:35h
Tranquil home, tarnquil. Com diu mamare en paciència i saliva ho farem tot. Ja t'ho he dit alguna vegada: escrius molt bé i seràs un gran escriptor, però tranquil. Poc a poc que tens tota la vida...
Tranquil home, tarnquil. Com diu mamare en paciència i saliva ho farem tot. Ja t'ho he dit alguna vegada: escrius molt bé i seràs un gran escriptor, però tranquil. Poc a poc que tens tota la vida...