Blocs de VilaWeb

Créixer és aturar-se una estona, mirar el calendari, veure que estàs en el 2011, que en menys d’any i mig els esdeveniments han anat a foc seguit. Créixer és comprovar que tens barba, que lliges llibres que abans no hauries tingut en ment. Créixer és adonar-se que hi ha gent -a la qual aprecies- que fa anys veies per Internet, però que ara coneixes personalment. Créixer és descobrir que tens una família que ho val tot i uns amics i amigues que pareixen germans. Créixer és obrir la ment i contemplar que no hi ha quadratures, que els cercles giren millor. Créixer és madurar i, en certa manera, tornar a la infantesa. Créixer és tornar-se nostàlgic, però alhora esperançador. Créixer és valorar cada instant, cada moment, com si fóra l’últim de la teua vida. Créixer és tenir projectes, somnis, il·lusions que t’obliguen a caminar. Créixer, en definitiva, és veure com les agulles del rellotge giren en el sentit de les agulles del rellotge; com no tens el poder sobre elles; i com gent a qui estimes se’n va a l’altre món, d’on necessita el descans, com fa un mes, com fa poc més de mig any. És per això que, per a créixer, m’agradaria tornar a escoltar aquelles històries fantàstiques que de xicotet em contava el meu pare, asseguts al sofà de casa, mentre véiem alguna pel·lícula, mentre la mare somreia a la taula on brodava alguna tela bonica i soltava alguna anècdota graciosa, o quan m’acompanyava a per algun joguet que el fill capritxós demanava, o quan em tocava el cabell i em narrava acudits. És per això que, per a créixer, m’encantaria tornar a escoltar la meua iaia cantar-me cançons per a animar-me i el meu iaio preguntant-me coses de l’instiut, els dos entusiasmats de veure el nét així, creixent. Créixer és, sens dubte, saber barrejar el verb ‘recordar’ i la perífrasi ‘seguir endavant’. Créixer és viure acostumant-se a la vida i a un mateix. I jo vull seguir creixent.