Alacant -per interior-, de Feliu Ventura

Octubre. Per fi entrem al mes deu del calendari cristià (anteriorment era el mes huit). Tot i que tampoc corria tanta pressa. Amb l’octubre, la tardor, la caiguda de les fulles i el ventet carregat d’una mica de frescor inunden les nostres vides. Ah, i amb ells els costipats i els mocadors plens de blasfèmies!

Octubre és un mes sec, repel·lent o nosécom, però és un període més que hem de passar. Després ve el novembre, però d’això, ja en parlarem. El mes deu implica que fa ja mig any de l’arribada d’aquella primavera d’abril, i és una mena de yang dins del ying-yang de les estacions. No té per què simbolitzar res lleig, però la tardor sol ser la més trista de les quatre; a més, és època d’al·lèrgies.

Octubre, no obstant això, també és el mes d’iniciar nous projectes, noves temporades i nous cursos, i aquest no n’és l’excepció. Hi ha un parell d’esdeveniments que caldrà tenir present als quadrets de l’agenda d’aquestos pròxims trenta-un dies. Per exemple, el 9 d’octubre que, com cada any, se celebra la diada del País Valencià i enguany, per tal de fer festa dels 25 anys de Trobades, es farà la trobada de les trobades, finalitzant amb un gran concert dels Obrint Pas que, com ara fa mig any, tornen a València carregats d’arguments que amollar sobre l’escenari. D’altra banda, el pròxim dia 15 d’octubre, a l’Olleria, comptarem amb la presència del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Jaume Cabré, que hi estarà parlant de la seua novel·la Les veus del Pamano. A més, serà un servidor qui tinga l’honor i el plaer de presentar l’acte.

La primera quinzena del mes deu està ja ben situada; de la segona quinzena ja en comentaré, d’altres afers. I ara, com que comencem dia, setmana i mes, serà qüestió de posar-se mà a l’obra i fer les diferents tasques que hi ha. Potser, totes aquestes activitats mantinguen el cap una mica distret dels records i dels pensaments a què s’havia malacostumat. Potser, aquest octubre sí que necessite una cançó, una bona cançó…



  1. me guzta me guzta 🙂
    eixa cançó té molta història darrere, tal volta un dia te la conte ^^
    espere que no faça falta dir-te… i sàpigues ja qí és el personatge que et parla, però em va agradar molt parlar amb tu! >.< muà

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Música per Àngel Cano Mateu | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent