A mitjans del més d’abril publicava al bloc un post titulat "Òmnium demana més i millors polítiques culturals", que recollia un extens document que la secció badalonina d’Òmnium va elaborar per demanar a l’Ajuntament més decisió i millor gestió en l’aplicació de polítiques culturals a Badalona. El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Badalona, Josep Duran, va replicar els meus arguments i els d’Òmnium al mateix post i després va contestar durament l’entitat al seu bloc: l’Estació de França. A Òmnium s’han sorprès per l’airada resposta de Duran i m’han fet arribar una nota de rèplica que reprodueixo tot seguit.
Òmnium Cultural de Badalona es mostra sorpresa pels comentaris crítics que el regidor de Cultura en funcions de l’Ajuntament de Badalona sobre una iniciativa de l’entitat. Josep Duran, que concorre a la llista del PSC a les eleccions municipals, fa servir el seu bloc per emetre una dura crítica al document ‘Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011’, elaborat per Òmnium Cultural de Badalona. El president de la delegació Oriol Lladó ha lamentat el dur atac. "Volíem compartir la nostra visió de la cultura a la ciutat amb els ciutadans, les entitats i els partits polítics… i resulta que ens hem trobat una resposta irada, que no s’adiu amb el caràcter constructiu de la proposta". El document; elaborat amb la participació de socis i també de simpatitzants de l’entitat, entre els quals hi ha persones de reconeguda i contrastable trajectòria; demana més participació i més voluntat política per desplegar una política cultural més valenta, que pugui respondre als reptes de la nostra ciutat, amb la mirada molt posada en la nova immigració.
En el seu dietari de campanya, inclòs dins el bloc, el regidor Duran retreu a Òmnium que es cregui ‘el centre del món cultural’ i critica, igualment, que Òmnium només participa en allò que organitza’. En aquest sentit, el regidor subratlla que cap membre de la junta local d’Òmnium va participar en els actes d’homenatge a Palau i Fabra o que l’entitat no s’ha implicat a la campanya ‘Apadrina una paraula’. També critica que Òmnium no hagi organitzat un debat sobre cultura entre els partits. Duran, de fet, va assistir a la presentació del document, el passat 9 de maig a l’Anís del Mono, on va exposar algunes d’aquestes crítiques. Anteriorment, el regidor havia exposat una versió més detallada de les crítiques en una resposta al bloc del periodista Andreu Mas. Òmnium Cultural ha respost al seu web, punt per punt, les consideracions del regidor. "Òmnium no fa el document ‘Les prioritats culturals de Badalona 2007-2011’ perquè es cregui el centre del món, sinó perquè creu que una de les feines d’una entitat és, precisament, contribuir amb propostes concretes a la vida cultural de la ciutat." "És una llàstima que enlloc d’aprofitar l’esforç constructiu i transversal que fa una entitat privada, que busca anar més enllà dels seus temes habituals, el regidor de cultura es dediqui a tirar-hi pedres al damunt i a passar llista d’assistència, una actitud del tot inèdita i fora de lloc", lamenta el president de la delegació de Badalona, Oriol Lladó. "És, precisament, d’aquesta actitud paternalista de la que ens queixem!". Respecte al fet de si Òmnium havia d’organitzar o no un debat electoral per parlar sobre Cultura, el president de la delegació remarca que el regidor ja va tenir una resposta amb la posició de l’entitat en l’acte de l’Anís del Mono. En aquell moment, Lladó va comunicar que "l’entitat que representava ja estava prou cansada de promeses, i que un debat, en plena campanya electoral, difícilment contribuiria a aclarir el futur de la cultura a la ciutat".
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
En Duran està mirant d’enxampar en el rànquing l’Àlex Mañas en la categoria de "El polític i membre de l’equip govern capaç d’aconseguir posar tothom d’acord en contra del propi regidor".
Pels barris que jo em vellugo, diuen que en Mañas ha aconseguit posar d’acord tots els directors de l’escoles públiques de Badalona en l’opinió que aquest és un impresentable. Potser per això no el podien posar com a cap de llista?
D’altra banda, com deia, sembla ser que en Duran vol seguir fent punts en aquesta categoria. No es dóna per vençut.
Ha aconseguit posar d’acord tota una sèrie d’entitats que formen la Coordinadora Popular de Festes de Maig en contra d’aquest personatge per la gestió que fa de la cultura, dels espais públics… Sabem que això li fa nossa perquè el que ell voldria és passar a la història com el gran gestor de cultura, però sols una cosa és certa: passarà a la història. Si entreu a http://www.vilaweb.cat/badalona trobareu un vídeo dels Versots que es van llegir el dia del concert de Can Cabanyes (divendres) que es dedica a aquest personatge. Ah, important saber que ja han demanat apuntar-se més entitats per l’any vinent.
Ha aconseguit molestar de valent les entitats de la Comissió de Cultura de Llefià no assistint a reunions convocades expressament, posant pals a les rodes en el desenvolupament de les activitats d’aquesta comissió i criticant airadament (per tant, i malauradament, si hi ha precedents) persones destacades del món associatiu del barri. Fins i tot ha aconseguit tot solet amb la seva intervenció que l’Arxiu Històric de Llefià no col·labori activament amb el Museu de Badalona fins que no demani disculpes.
En la categoria està molt disputat el número 1: Duran o Mañas?
En Duran, a més, té un nou problema: se li acaba el xollo dins la casa socialista de Badalona. El sector més espanyolista i més ranci s’està apoderant progressivament del control del partit (sort van tenir que des de Nicaragua canviessin el tercer pel quart de la llista, perquè si no el proper alcalde seria casquetista…). No obstant, en Duran -hereu de la tradició de Joan Blanch amb el qual va compartir govern molts anys- ja sap que aquesta tradició cada volta té menys recolzament en el partit. Estan més sols que mai. I a les properes molt probablement no hi haurà Maite, i segur que no hi haurà Paquita. I tot aquest sector tampoc no és gaire valorat a Nicaragua. O sigui que estan entre dos fronts.
En aquesta propera legislatura, a més, no podrà ser Regidor de Cultura -això ja ho ha demanat en Carles de Primitiva-Verds, a vore si toca-. I que li quedarà, la Regidoria de Drets Civils?
Si fossis més dialogant, viuries més feliç. Aquest estrés que portes et provocarà una úlcera i no ho volguéssim pas.
He tingut l’interès de llegir el document d’Omnium Cultural i la paciència de llegir la resposta del senyor Duran. En matèria de Cultura, m’agradaria recordar un llistat de temes estrelles d’aquesta legislatura que ja s’acaba.
Algú es recorda de la Ciutat de la Música? Va servir per entabanar a l’ampli moviment musical badaloní i aconseguir amb mentides presència política. Una Ciutat de la Música que ja han reconegut que no és farà mai. Ara prometen un Auditori…els mateixos que parlaven d’una Ciutat de la Música.
I el famós Pla Estratègic de Cultura?. Duran diu que està acabat des de juliol de 2006, i ho diu ara?, 10 mesos desprès de la seva finalització?, pensa que són idiotes?, o és estratègia electoral per guanyar vots?.
I que passa amb l’Espai Sargantana?, fa temps que res es belluga al carrer de la Costa. Per quan la seva posada en marxa?, algú sap alguna cosa…hi ha data?
O és tracta d’altra promesa trampa a costa de la Cultura?.
Sóc un maniàtic de retallar noticies de la premsa local, i tirant d’hemeroteca, els autèntics assoliments del senyor Duran són els següent:
El Teatre Principal pràcticament en runes, el Teatre Zorrilla està dirigit de forma elitista i desconnectat de la cultura de base eminentment badalonina. No tenim cap equipament cultural en bones condicions en els barris. La tercera ciutat de Catalunya en número d’habitants presenta un dèficit lamentable en biblioteques i centres cívics.
Més assoliments del senyor Duran: males relacions amb la gent que organitza el Blues and Ritmes, males relacions amb les escoles de dansa, males relacions amb els organitzadors del Correllengua, males relacions amb l’Associació de Músics Professionals, males relacions amb Omnium Cultural, males relacions amb la Coordinadora Popular de les Festes de Maig…un crak el senyor Duran. Per no parlar de la rocambolesca història dels mocadors de l’any 2004, aquells que provenien de Nova Delhi, sí sí, de l’Índia, abans de col·laborar amb Intermón.
I ara fa riure que la masia de Can Butinyà sigui un projecte de casa museu gràcies a l’Ajuntament de Santa Coloma.
Pot ser el partit del senyor Duran guanyarà les eleccions, o no, però la seva política cultural i el seu crèdit presenta un esta lamentable.
Badalona és una ciutat amb un gran teixit associatiu i cultural. Amb un patrimoni històric, cultural i humà ric: la Badalona ibera, romana, medieval i industrial. Amb una àmplia cultura de base i equipaments de referència com el Teatre Zorrilla, el Conservatori de Música, el Museu i l’Espai Betúlia. Una ciutat diversa, que enforteix les seves festes majors i encara nous reptes. Una Badalona que vol posar la cultura a l’abast de tothom, una Badalona que veu en la cultura un valor estratègic i de cohesió social.
El que hem fet:
Des de començament de mandat hem plantejat el “pacte de ciutat per la cultura” que comprenia:
El Pla estratègic de la Cultura de Badalona. Elaborat i pendent d’aprovació formal.
Una nova estructura administrativa per gestionar la cultura al segle XXI, des de l’administració, d’una forma més flexible i eficaç. Hem acordat la creació d’una entitat pública empresarial, amb personalitat jurídica pròpia, com a forma de gestió òptima per la prestació dels serveis culturals municipals i la gestió dels equipaments adscrits a la regidoria de Cultura; alhora que hem aprovat també la constitució d’una societat mercantil de responsabilitat limitada amb capital íntegrament públic, amb l’objecte de gestionar el Centre d’Arts Escèniques-Teatre Zorrilla.
El Consell de les Arts i de la Cultura està constituït i pendent de desplegament.
Ens hem adherir formalment a l’Agenda 21 de la Cultura, un compromís de les ciutats i governs locals amb el desenvolupament cultural i s’han adoptat com a propis en tot el desenvolupament del Pla i de la política cultural a la ciutat, els principis, les recomanacions i els compromisos d’aquest document.
Des d’un punt de vista més estratègic i relacional, hem establert nous models de col·laboració i associació amb el sector privat a la ciutat i fora de la ciutat, així els convenis de patrocini i mecenatge en funció de l’interès i el ressò dels diferents productes culturals, han pres cada cop un paper més important.
A nivell sectorial:
Pel que fa a patrimoni cultural:
Hem recuperat més restes de la ciutat romana (troballes al solar de can Fluvià) i hem museïtzat d’altres (Termes romanes, Jardí de Quint Licini, Casa dels Dofins) i hem garantit la connexió de les Termes romanes i el decumanus de Font i Cussó.
Hem assolit un acord amb la Generalitat per recuperar les peces expoliades a la ciutat després dela Guerra Civil.
Hem estat nomenats secció del Museu Arqueològic de Catalunya.
Hem augmentat el nombre de donacions al Museu i hem estat pioners en recuperar el passat industrial de la ciutat (exposicions i catalegs del vidre i de les llaunes).
Pel que respecte a la Xarxa de biblioteques i a la Xarxa de centres culturals de proximitat:
Hem ampliat la biblioteca central urbana de Can Casacuberta augmentant la seva superfície i el seu fons bibliogràfic i audiovisual; hem remodelat i adaptat la biblioteca de Pomar per adaptar-la als estàndards que exigeix la seva integració en la Xarxa de la Diputació de Barcelona.
Hem dut a terme la remodelació del nou centre cívic al Mercat de la Salut, dotat entre altres serveis, amb un espai per d’exposicions i una sala d’actes polivalent.
Pel que fa a les Lletres:
Hem dissenyat i posat en funcionament un equipament innovador, l’Espai Betúlia, dedicat a les lletres i a la paraula i hem situat a Badalona en el mapa europeu, amb la Casa del Traductor, impulsada conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes i l’associació Centre Català del PEN Club.
Pel que fa a les Arts escèniques, les línies d’actuació han estat el suport a la formació, la creació, la producció i la difusió en general i en aquest sentit, en concret:
Hem incrementat la programació i el nombre d’espectadors al Teatre Zorrilla.
Hem consolidat els cursos de formació en aquest matèria intensius a l’estiu i hem realitzat el primer curs regular.
Hem posat en marxa el programa “Badalona a escena” que està amatent als grups d’arts escèniques amateurs.
Hem realitat la coproducció espectacles amb grups locals amateurs (El bon Doctor i La cuina) i professionals (Colors dela Industrial Teatrera ; l’Inventor d’il·lusions, d’Enric Magoo; i A tempo de Xirriquiteula)
Hem incrementat els espectacles familiars per preparar el nou públic del futur.
Amb la finalitat de crear nous públics hem apropat les arts escèniques a les escoles, fusionant en aquest sentit l’accés tant de les públiques com de les concertades. El programa “Art i Escola” ha ampliat espectacles i contingut (s’ha introduït la dansa, complementant al teatre i a la música).
Hem establert diferents convenis de col·laboració en el marc del programa de creadors en residència al Centre d’Arts Escèniques ubicat al teatre Zorrilla de la ciutat, col·laborant en la producció dels diferents espectacles.
Hem treballat amb el sector associatiu de les arts escèniques en diverses propostes: amics del teatre Zorrilla, amics de la música, associació de músics professionals.
Hem consolidat el Festival de Magia Li Chang i el Festival de curtmetratges Filmets.
Pel que fa a les arts plàstiques:
Hem aconseguit dos espais expositius nous (Espai Betúlia i Centre Cívic de la Salut).
Hem implementat, juntament amb l’associació TallerBDN i la Generalitat de Catalunya, el taller d’escultures reconegut per l’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya.
Hem aconseguit incrementar la despesa en fons d’art de la ciutat (Gerard Sala, Uclés, Pedragosa, etc..) i hem garantit escultures per la ciutat (Gabriel, Pedragosa, Camí,…).
Hem col·laborat amb les entitats de la ciutat dedicades a aquesta disciplina, com és el cas de l’associació de Belles Arts, el Taller de pintura SALL i l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo de Badalona.
Hem consolidat conjuntament amb la secció de Belles Arts del Museu i l’empresa Menarini el premi de pintures per a joves.
Pel que fa a la música:
Hem invertit en el Conservatori i l’Escola de Música Moderna.
Hem ajudat a entitats històriques de la ciutat (Orfeó Badaloní, Cor Marina, Coral La Badalonense, etc…).
Hem estabilitzat el Concurs Ciutat de Badalona de Composició per a Instruments Tradicionals, en col·laboració amb l’entitatla Bossa Verda-ADIT .
Hem programat més músics locals (amateurs i professionals).
Hem instaurat el I i el II Cicle de Jazz Badalona, en col·laboració amb l’Associació de Músics Professionals de Badalona, el Conservatori Professional de Música i l’Escola de Música de la ciutat.
Hem continuat i estabilitzat el festival “Blues & Ritmes”, definint un pressupost de partida i una línea estilística clara.
Hem potenciat el Festival Torre-Mena Folk.
Hem potenciat les noves manifestacions musicals de la cultura urbana.
Hem creatla marca Badalona Art Flamenc.
Hem impulsat la creació d’una Orquestra de cambra per a la interpretació de repertori de música del segle XX, compositors actuals i música clàssica poc coneguda.
Pel que fa al calendari festiu:
Hem consensuat un nou model de festa major de maig amb les associacions representants de la cultura tradicional i popular, potenciant el pregó, la Nit de Sant Anastasi i els seguicis i cercaviles de les Festes de Maig, per contribuir al sentiment de badalonitat i el sentit de pertinença.
Hem recolzat les altres festes de ciutat que es desenvolupen a altres barris (Festa de les migues, la Festa de l’Espàrrec,la Festa Ila festa Medieval, lndiana, etc…).
Pel que fa a la diversitat cultural:
Hem treballat amb les altres cultures presents a la ciutat, fent-les partícips d’un projecte cultural comú (cultura aragonesa, andalusa, gallega, gitana, argentina, magribina, etc…).
Hem impulsat diversos projectes de Desenvolupament cultural comunitari, (DCC) com és el cas del projecte “Roots & roads”, entre d’altres.
Programes singulars i commemoracions:
Hem treballat per a la recuperació de la memòria històrica amb diverses iniciatives, com l’Àlbum de la memòria compartida en el si del programa d’activitats impulsat l’any 2006 des de la regidoria de Cultura amb motiu de la commemoració del 75è aniversari de la proclamació dela II República i del 70è de la Guerra Civil , sota el nom de La memòria compartida d’altres.
Així mateix, juntament amb el “memorial democràtic” de la Generalitat hem editat el “Diaris de Guerra” de Cuyàs i Tolosa, obra de referència d’aquest període.
En matèria de Lletres vam elaborar el Programa d’activitats de l’Any del Llibre i la Lectura (2005).
Festivals singulars amb impacte fora de la ciutat:
Hem consolidat el Festival Internacional de Màgia Li-Chang i el Festival Internacional de Filmets de Badalona.
Hem continuat i estabilitzat el Festival Blues & Ritmes, redefinint la línea estilística conservant la proposta inèdita però adaptant-la als canvis del panorama musical dels últims anys, definint el model de gestió i establint un pressupost mínim de partida.
Hem potenciat les relacions entre la cultura i el món universitari, promovent vincles que facilitin la interacció entre el món universitari i al vida cultural, promovent la signatura de convenis de cessió d’ús d’espais de titlaritat municipal a la Universitat de Barcelona (CACI) i de col·laboració en certes matèries com ara és el cas del conveni signat per acollir els cursos d’estiu Els juliols a la UB, a l’Espai Betúlia.
Per difondre i comunicar millor i amb més abast determinades activitats culturals de la ciutat:
Hem renovat la imatge gràfica del Teatre Zorrilla amb un nou format del llibret i els cartells de la programació.
Hem creat una agenda d’activitats de les biblioteques de la ciutat amb caràcter bimensual.
Hem creat una agenda d’activitats dels centre cívics de la ciutat amb caràcter trimestral.
Hem situat Badalona en el panorama de la producció cinematogràfica i audiovisual ajudant a les productores a localitzar espais de projecció a la ciutat amb la finalitat de promoure Badalona com a ciutat de rodatges, donar servei i informació a les productores locals i forànies i facilitar l’obtenció de permisos de rodatge.
http://josepduran.blogspot.com/