El bloc d'Andreu Mas

Avui he encetat una col·laboració quinzenal amb Ràdio Ciutat de Badalona. Cada quinze dies faré un post parlat. Aquest dedicat a Pompeu Fabra ha estat el primer. Comença així:

Persones. Això és el que fa gran un poble, una nació, una ciutat. La seva gent. I els seus referents. Gent sortida de la pròpia gent, que amb el seu treball constant fan que la ciutat funcioni. Alguns restaran sempre més en l?anonimat; altres tindran l?oportunitat del reconeixement públic i de les lloances. No sempre, però, té un reconeixement públic qui el mereix. El mestre Pompeu Fabra n?és un exemple. Dubto que molts badalonins sàpiguen que el pare de la gramàtica catalana va estar íntimament relacionat amb la ciutat. El seu record ha anat caient cíclicament en l?oblit. Quan ens oblidem de Pompeu Fabra renunciem al nostre patrimoni cultural. Cal felicitar-se perquè el govern de la ciutat ha tornat al seu lloc el monòlit que va haver de treure en motiu de la construcció del nou edifici municipal d?oficines. Un monòlit que el 1985 es va posar a la ciutat gràcies a l?esforç de la junta d?Òmnium Cultural . Ara, l?alcaldessa anuncia un seguit d?actes l?any vinent per recuperar la figura de l?il·lustre filòleg aprofitant que el 2008 farà setanta cinc anys que Badalona va lliurar la Medalla d?Or de la ciutat a qui durant anys va residir al carrer de la Mercè i va participar activament de la vida social del municipi.

Fabra va ser declarat fill adoptiu de la ciutat el 1934 i se li va dedicar un carrer i més tard es va posar el seu nom a un institut. Després, el franquisme el condemnà a l?oblit, toc i que els badalonins li van dedicar un homenatge el 1968 aprofitant que era el centenari del seu naixement. La democràcia el va recuperar el 1982 amb una nova excusa: el cinquantenari de l?edició del Diccionari General de la Llengua Catalana. Va ser un acte sonat, en què van participar unes 1.500 persones, segons les cròniques de l?època. Tres anys més tard Òmnium li va retre el darrer dels homenatges amb la instauració del monòlit. La cronologia delata que ens recordem dels fills il·lustres, de sang pròpia o adoptats, cada vint o trenta anys. Sempre sota el pretext d?una efemèride; com si busquéssim justificar-nos. Fabra es mereix més. Una nit literària, un acte per Sant Jordi, un petit museu de les lletres… L?hem d?incorporar al corpus de la ciutat. Del contrari, feu números: el pròxim homenatge tocarà entre el 2028 i el 2045…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!