El bloc d'Andreu Mas
El clos de la Torre
Aquest és el post parlat que aquest dimecres al matí, a tres quarts de nou, ha emès Ràdio Ciutat de Badalona. El comentari lloa la feina dels editors i lamenta que la cultura de la ciutat es quedi sense un altre referent.
Avui us parlaré d’una pèrdua. De les més importants dels darrers anys per la cultura de Badalona. Per la cultura que no viu de les subvencions. Que no espera, ni tan sols, el reconeixement del públic o de la cúria badalonina. La cultura autèntica. Edicions Fet a Mà baixa persiana. En Pep i la Teresa han decidit jubilar-se. És una jubilació anticipada, sense sou. I arriba com els comiats dels bons rockers, en un moment àlgid: quan tothom reconeix la feina d?aquesta editorial autogestionada, que ha anat més enllà dels límits del paper i de la tinta, perquè ha fet exposicions, teatre i curtmetratges, entre moltes altres coses. No pleguen amb ressentiment, ho diuen al seu comunicat de comiat. Ni amb agror. Senzillament compleixen el cicle de la vida: néixer, viure i morir. És torn que altres, més joves, diuen, agafin el relleu. Enrere deixen multitud d?històries, les il·lusions dels que en alguna ocasió hem tingut, jo entre ells, la possibilitat de participar en alguna de les seves publicacions. Deixen algun èxit de vendes, com L?alternativa llibertària de Joan Zambrana. Però, sobretot, deixen un fill: la col·lecció de poesia Pont de Petroli, a qui desitgem llarga vida. Malgrat tot, els comiats sempre són tristos. Cada dècada clou un cicle alguna entitat significativa de la ciutat. Però ara no faré la llista. Tristament no acostuma a sorgir un relleu perquè moltes vegades els projectes que es clouen són pares i fills d?unes poques persones. Edicions Fet a Mà és, abans que res, Pep Mita. Afortunadament, ens amenaça amb continuar publicant, no tant per plaer com per diners. Benvingut sigui el motiu. L?originalitat i la punxa sempre estaran del costat d?aquest Busquets que es fa dir Mita.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Apreciat Andreu, hem sap greu la noticia que has publicat sobre la desaparició de “edicions fet a ma”; es una noticia trista per el que te de significatiu del estat en que ens trobem en al àmbit cultural a Badalona.
Per no “escalfar” a ningú no vos diré el import de sous i salaris que la regidoria de cultura a Badalona te en aquest moments i el tant per cent que ocupen dits sous en el seu pressupost anual.
Amb el Pep “Mita”, políticament segur que no compartim cap o quasi be cap concepte polític de País, però probablement en compartim molts en el àmbit de política de ciutat; no obstant per mi el Pep, seria un exemple de home conseqüent amb els seus principis, i nomes això ja es un valor que l’honora.
Entenc que ell seguirà publicant, i no puc per mes que desitjar-li sort, sincerament crec que s’ho mereix.
Cordialment,
Joan Walter Fibla
Edicions Fet a Mà és, abans que res, Pep Mita.
No em sap greu, en Pep sempre ha estat la cara visible d’edicions fet a mà i és molt normal que es produeixin confusions. Peró fet a mà estava formada per quatre més, el nóm i el treball dels quals, com vosaltres, no recordo.